Jeanne Moreau (89) Actriu, cantant, directora


Icona de la nouvelle vague, diuen que seduïa irremediablement els directors amb la seva veu càlida i de tonalitats greus, i que ben aviat l'adoptaven com a musa. Amb vora 70 anys de carrera, ha participat a 130 pel•lícules i ha estat dirigida pels més grans. La seva filmografia més brillant data dels anys 50 i 60, quan va ser la musa de Louis Malle, François Truffaut, Michelangelo Antonioni, Jacques Demy i Roger Vadim, entre altres realitzadors de la nouvelle vague francesa, treballant a més amb Elia Kazan, Joseph Losey, Orson Welles, Peter Brook, Wim Wenders, Rainer Werner Fassbinder... i Luis Buñuel, de qui en parlava sempre com a una persona a qui havia admirat moltíssim. També era cantant, actriu al teatre i havia fet incursions a la direcció, fins i tot a l'opera.

Jeanne Moreau va néixer el 23 de gener de 1928 a París. La seva mare, Kathleen Sarah Buckley, va néixer a Lancashire, Anglaterra i havia recalat a París com a part del grup Tiller-Girls per actuar en el Folies-Bergère. El seu pare (Anatole Désiré Moreau) tenia un restaurant a Montmartre. Jeanne va anar al Liceu Edgar Quinet de París i es va formar al Conservatori de la mateixa ciutat.

Va debutar al teatre el 1947 al Festival d'Avinyó, quan el dirigia el seu fundador, Jean Vilar. Als 20 anys ja formava part de l'elenc de la Comédie-Française... com el membre més jove mai abans admès! Entre els seus films essencials, han d'esmentar-se Els amants, La núvia vestia de negre, Ascensor pel cadalso, Il marinaio del Gilbilterra, La notte amb Marcello Mastroianni, Diari d'una cambrera, Viva María! (amb Brigitte Bardot), La reina Margot, Diàlegs de carmelites, Les relacions perilloses amb Gérard Philipe, Moderato cantabile i l'extraordinària Jules et Jim.

Entre els seus films posteriors, cal citar Querelle de Fassbinder, la pel•lícula d'acció Nikita i L'amant de Jean-Jacques Annaud. El 1995, es va destacar pel seu paper com a Elizabeth, emperadriu de Rússia, en la pel•lícula per a TV Catalina la Gran, amb Catherine Zeta Jones com a protagonista.En el 2002 va interpretar la seva gran amiga, l'escriptora Marguerite Duras en el film Cet amour-là.

Pel que fa al teatre, L'any 2008, amb 80 anys, va ser una de les protagonistes del Festival d'Avinyó, que celebrava 60 anys. Moreau no va voler faltar a l'efemèride del lloc on va començar i ens va oferir una meravellosa lectura dramatitzada de Quartett, de Heiner Müller, amb Samy Frey com a partenaire.

Com a directora, el 1976 va dirigir el film Lumière i el 1979 L'adolescent amb Simone Signoret, a més d'un documental sobre Lillian Gish. Al setembre del 2001 va dirigir l'òpera Attila, de Verdi, a l'Òpera de la Bastilla de París. També va dirigir Lulú d'Alban Berg.


[JEANNE MOREAU AL GREC]
Seduïda pel Festival d'Avinyó, el 2009 hi va tornar com a actriu a La Guerre des fils de lumière contre les fils des ténèbres, amb direcció d'Amos Gitai. Aquesta era una coproducció amb el Festival Grec, pel que aquell mateix estiu la vam poder disfrutar a Barcelona acompanyada de Silvia Bel i Manel Barceló. Era ja la tercera vegada que actuava al Grec. El 1988 va debutar amb Le récit de la servante Zerline i el 1989 ens va portar Le celestine.


Polítics (Macron, Jack Lang...); intel•lectuals i nombrosos companys de cinema i teatre, han lloat avui Jeanne Moreau a la premsa francesa. L'actor i director Jean-Pierre Mocky ha dit: ["Em quedo amb el record d'una dona lliure, una dona molt lliure."] Per la seva banda, Briggitte Bardot, amb qui havia compartit escenari a Viva Maria l'any 1965 ha destacat ["la seva gran personalitat. Era una dona intel•ligent, atractiva, amb una veu i una personalitat extraordinàries... Estic molt afectada."]

La família ha anunciat que ara es farà un funeral privat a París, i que prepararan, de cara al setembre, una cerimònia pública en la seva memòria amb grans figures de la cultura francesa

Altres obituaris