Grec 2018 Festival de Barcelona

Barcelona diumenge,   24 de juny de 2018   Actualitzat a les   14:02 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

     Crític      Periodista cultural

  • Ara que ho tenim tot

    Comentari:
    Lee Blessing passa de la placidesa a la crueltat amb una rapidesa de fuet i domini del “colt” i la tempesta es desencadena en un espai tancat com és el de l’habitació d’un hotel de muntanya.

    Comentari:

    Comentari:
    Una peça interessant tot i que crec que tocada amb una certa lleugeressa innecessaria. Bon duel d’actors.

  • Art

    Comentari:
    És l’arma amagada que té «Art», aparentment tan senzilla com el blanc del quadre: fer trontollar allò que creuen els tres personatges i, a la vegada, fer trontollar el que creuen els espectadors.

    Comentari:
    Sobresurten la complicitat i l’entrega de tres actors que es fan seva una funció que no decau en cap moment.

    Comentari:
    Una obra intel·ligent amb actors superbs. Ens ha faltat l’element sorpresa, per ser una obra tan coneguda...

  • Ausencias

    Comentari:
    Una inquietant proposta entorn la figura del doble i altres ramificacions, un repte constant per l’espectador; molt estimulant.

  • Autorretrato de un joven capitalista Español

    Comentari:
    Alberto San Juan en estat pur, parlant d’ell i de nosaltres, d’on venim i d’on (sembla) que anem. No us perdeu aquesta experiència político-teatral!

    Comentari:

  • Be God Is

    Comentari:
    Tenen, des de la frescor de la vintena, un llarg camí per consolidar el que ja és, des de fa dues temporades, una creació considerada revelació que barreja el teatre de gest, l’acrobàcia i la música.

    Comentari:
    Divertit, enginyós, vibrant i em faltarien adjectius. Aneu-hi!

    Comentari:
    Vist al Llantiol fa uns mesos. Oriol Pla és una veritable bèstia escènica i l’espectacle una sorpresa total, molt bo.

  • Bodas de sangre

    Comentari:
    Unes «Bodas de sangre» sobretot matriarcals. Les dones mantenen la serenitat i la fortalesa enmig de la tragèdia. I exerceixen la iniciativa i la rebel·lia.

    Comentari:
    Ens mans de Broggi els seus intèrprets (esplèndides, Nara i Clara), la tràgica boda de sang lorquiana agafa una potència poètica despullada de cap mena d’artifici

    Comentari:
    Un espectacle ple de força i bellesa, on com sempre l’espai màgic de la Biblioteca dota d’encís addicional a la proposta.

  • Èdip

    Comentari:
    El pes de l’obra recau en l’actor Julio Manrique que en la pell d’Èdip tensa la tragèdia amb suficient domini de les regnes perquè no se’n vagi més enllà del que els usos i costums contemporanis admet

    Comentari:
    L’Èdip de Sòfocles pren nova volada empès per un tàndem infal·lible: Oriol Broggi i Julio Manrique

    Comentari:
    Broggi s’apropa a Èdip amb inconfusible i ben treballat estil, un potent Julio Manrique , i una certa fredor emocional

    Comentari:
    Julio Manrique aporta la seva habitual força i empenta a un personatge mític. Està molt ben acompanyat, però amb un to diferent.

    Comentari:
    Versió personal del mite de Sòfocles, on hi destaca la interpretació de Julio Manrique en una posada en escena un pèl més freda del que Oriol Broggi ens té acostumats.

  • El fantasma de Canterville

    Comentari:
    La presència de l’actor Joan Pera en el paper protagonista del fantasma en qüestió fa que l’espectacle estigui permanentment dominat per les escenes del seu Sir Simon de Canterville.

    Comentari:
    un resultat escenicament pobre, tot i el carisma dels actors.

  • El niño de la tele

    Comentari:
    Un monòleg amb molta veritat i una execució tècnica impecable. Per riure amb un punt amarg.

    Comentari:
    Simpàtica reflexió entorn lo efimer de la fama. Potser manca ser mes incisiu, però el personatge esdeve entranyable i la proposta es divertida.

  • El vol de l’home ocell

    Comentari:
    La interpretació de les peces de Sangtraït lliguen molt bé amb alguns dels fragments textuals originals del Comte Arnau maragallià que ressonen amb la musicalitat de la vora del foc.

  • Esmorza amb mi

    Comentari:
    Una obra novament singular, com ho era «Sé de un lugar», feta de mirades, d’una atmosfera freda que glaça la sang, de rostres expressius i de converses entretallades.

    Comentari:
    Conflictes emocinals de parelles i desparelles, amb algunes reiteracions que allarguen escenes.

  • Fairfly

    Comentari:
    La clau del muntatge és que engrapa els espectadors durant vuitanta minuts, només amb el discurs que els quatre joves emprenedors mantenen en una taula rodona.

    Comentari:
    Gràcia i enginy per tractar un tema no gens graciós. Un pas important per a La Calòrica.

    Comentari:
    Una nova perla de Yago que juga amb el món dels emprenedors com ningú. Hipnotitzadora Vanessa Segura!

    Comentari:
    Divertida i amarga, brillant, trepidant, amb denúncia i mala bava...la gran sorpresa de la temporada.

  • Filla del seu pare

    Comentari:
    L’actriu Júlia Barceló teixeix artesanalment el personatge de Hedda Gabler amb tots els registres que aquest mite femení permet fer a cadascuna de les actrius que s’hi enfronten.

    Comentari:
    Directa com un tret, destaca la versatilitat de la Júlia Barceló i una direcció d’actors molt equilibrada.

    Comentari:
    Una mes que correcta aproximació i modernització de Hedda Gabler, interpretada amb contundència per Júlia Barceló.

  • Històries d’Istanbul, a contrapeu

    Comentari:
    El plantejament escènic es una mica confús i les intepretacions son desiguals.

    Comentari:
    Interessant proposta de Yesim Özsoy, que presenta un mosaic de personatges i de realitats, en ocasions oposades, a l’Istambul actual.

  • I want u back

    Comentari:
    Bon acostament al rei del pop, amb interpretacions brillants.

  • In memoriam (La quinta del biberó)

    Comentari:
    Un espectacle emotiu, esgarrapador, ple d’emoció, sensible i estèticament impressionista perquè reflecteix moments de llum d’allò que expressen els protagonistes.

    Comentari:
    Emocions a flor de pell d’una història que cal conèixer i no oblidar mai. Un muntatge tan necessari com recomanable.

    Comentari:
    Una muntatge colpidor des de la serenor i el respecte, amb una jove companyia que apunta molt bones maneres. Felicitats!

    Comentari:
    una gran proposta que ningú s’hauria de perdré: didàctica, necessària i molt, molt emotiva. Chapeau, Pasqual!!.

  • John & Jen

    Comentari:
    Germà i germana; mare i fill.. les relacions familiars sempre son complicades. Aquest musical ho reflecteix amb sensibilitat.

  • Josefina la gallina puso un huevo en la cocina

    Comentari:
    L’estil personal de Vaca35 és una alenada d’emoció que ens arriba al públic com una bomba. Veritat, honestedat i molta exploració per parlar de despertar sexual i violència. Un imperdible.

    Comentari:
    Un esforçat monoleg (ben acompanyat musicalment) on queda ben palesa la xacra de la violència contra les dones, tot i que el text es presta a una certa confusió.

  • La importància de ser Frank

    Comentari:
    L’esporgada i raspallada textual de La Brutal ha guanyat per la banda del surrealisme cantat —i això que no havien advertit que el muntatge fos un musical!— i el perill de caure en el tòpic romàntic.

    Comentari:
    La "festa" que inscriu David Selvas dins la nòmina dels millors directors teatrals d’avui.

    Comentari:
    Una actualització del text de Wilde, en clau musical, que resulta molt grata i agradable. Gran Conejero, entre tots,que també estan fantàstics.

  • Lo tuyo y lo mío

    Comentari:

    Comentari:
    Senzill, efectiu i amb un no sé què que captiva. Bravo per ells i les seves cançons!

    Comentari:
    75 deliciosos minuts gràcies a la impecable interpretació de 75 cançons d’amor i desamor.

    Coreògraf: 6
    Direcció: 7
    Il·luminació: 7
    Comentari:

    Comentari:

  • Manon Lescaut

    Comentari:
    La vinculació amb l’immigració als EUA es interessant, peroòa nivell vocal la vaig trobar una mica insuficient.

  • Memòria de les oblidades

    Comentari:
    Són quatre breus monòlegs que no només donen la veu a les quatre protagonistes documentades sinó que representen també la veu de centenars de dones com elles que van patir la mateixa sort.

    Comentari:
    Exemplar exercici de recuperació de la memoria històrica a traves de 4 dones repressaliades a les que Rosa Andreu dota d’emoció màxima.

  • Novecento

    Comentari:

  • Oques cretines

    Comentari:
    Són especialment divertits i enginyosos els jocs de paraules al voltant del cognom Canyameres —per cert un patronímic molt terrassenc— i les seves múltiples possibilitats d’identificar qui se’n digui.

    Comentari:
    Excel·lent recuperació de petites peces de Karl Valentin:absurd, ironia, bon humor, enginy, servit amb senzillesa i tres extraordinaris intèrprets.

  • Orgasmos. La comedia

    Comentari:
    Tenint en compte que tot el que es pugui dir sobre el tema de la parella podria acabar sonant a «déja vu», Roger Pera i Cristina Brondo hi aporten un to molt personal que revitalitza el contingut.

    Comentari:
    Dos bons actors (Pera i Brondo) defensen prou be un text farcit de tòpics i humor fàcil.

  • Othello

    Comentari:
    A cadascú li toca el mèrit de crear el seu personatge a la màxima expressió i aconseguir així un «Othello» expressionista que fixa el retrat d’un Iago empedreït en el seu mòbil manipulador.

  • Othelo

    Comentari:
    Una reducció a ’esquelet bàsic de la peça de Shakespeare que no perd ni un gram d’intensitat ni virulència. Molt estimulant.

  • Ovelles

    Comentari:
    Un drama intimista i familiar, desenvolupat en clau de comèdia, que destil·la tendresa i mala bava i resulta fresca i commovedora. La revelació de la temporada,crec.

  • Per si no ens tornem a veure

    Comentari:
    Un musical simpàtic, tot i que menor quan a argument, i amb lletres que s’entenen quan les canten.

  • Sis personatges-Homenatge a Tomás Giner

    Comentari:
    La direcció ha fet que els actors s’hagin anat fent seu el paper fins a la naturalitat i l’espontaneïtat prou creïble per fer que els espectadors s’oblidin que darrere hi ha un llarg treball.

    Comentari:
    Teatre necessari, teatre colpidor i teatre fet amb honestedat. Una petita gran obra!

    Comentari:
    Extrema senzillesa formal, testimonis colpidors i emoció màxima.

  • Temps salvatge

    Comentari:
    No és un trencaclosques, però sí que exigeix que els espectadors vagin completant imaginàriament un mosaic posant i traient peces de cub que tenen sis cares diverses.

    Comentari:
    Un text inquietant, potser un tant reiteratiu en la primera part, però impactant, de molta actualitat. Gran repartiment.

  • The Trumps

    Comentari:
    Comèdia volgudament esperpèntica i esbojarrada i per tant no admet matisos que suavitzin aquests qualificatius. Els quatre intèrprets imitadors estan obligats a estrafer els seus personatges.

  • Tot el que no ens vam dir

    Comentari:
    Podríem titllar alegrement de proposta romàntica la història que hi ha de fons en aquest segon espectacle, però no seria just fer-ho perquè hi ha també reflexió, contradicció, frustració, incertesa...

    Comentari:
    Un musical senzill i alhora complex, sobre les contradiccions personals, les mentides... servit per una jove companyia força entusiasta.

  • Venidos a menos

    Comentari: