FiraTarrega 2017
Nit de musicals 2017

Barcelona diumenge,   23 de juliol de 2017   Actualitzat a les   14:21 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Crítiques

Paraules encadenades

L'absència del mòbil no treu atractiu a la nova versió

Andreu Sotorra (Clip de Teatre)
Ricard III

l Ricard III que encarna Homar conjuga la perversitat amb el cinisme més abjecte. Aplica el principi maquiavèl·lic que per exercir el poder és millor ser temut que estimat

Ciutat de vidre

El preciós disseny físic i audiovisual de Josep Carreras reprodueix el món estètic del dibuixant: l'escenari transformat en un preciós 'pop-up' del còmic original.

Els tres aniversaris

Una versió descarnada i molt divertida sobre un grapat de criatures inútils que citen a la perfecció Weber i Heidegger però que són incapaces de guanyar-se el pa de cada dia

Nina

A 'Nina' no hi ha 'streaming' i sí una abundància de videoprojeccions de gran qualitat i visualment molt atractives (bé per Joan Rodon)

Las personas del verbo / contra Jaime Gil de Biedma

Ollé opta per la frontalitat, a l'estil 'La plaça del Diamant', per copsar les maneres del personatge, per portar-lo de l'escena a la platea, per a què el públic pugui mirar-lo de fit a fit i conèixer la seva història.

Andreu Gomila (Time Out)
Ricard III

El seu centre d'interès està en mostrar la descarnada teatralitat de l'obra, amb Ricard-Lluís Homar com a magnífic mestre de cerimònies d'un espectacle de guignol.

Ivànov

Rigola ha muntat aquesta obra com si fos Jan Lauwers, atrevit, desacomplexat, tot carregant els aspectes íntims de la peça, cosa que exigeix un treball extra als intèrprets, obligats a actuar sense teatralitat.

Andreu Gomila (Time Out)

Busca la crítica d'un espectacle