Assassinat al club
Temps salvatge

Barcelona dimecres,   23 de maig de 2018   Actualitzat a les   11:45 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

En procés, 2

En procés, 2

Autor: Clàudia Cedó
/ Cristina Clemente
/ Helena Tornero
/

Lali Álvarez

Lali Álvarez
/

Llàtzer García

1980, Girona. Actor. Comença la seva formació a l’escola de teatre El Galliner de Girona. Continua al Col.legi de Teatre de Barcelona, on treballa amb directors com Ferran Audí, Mercè Lleixà i Jordi Mesalles. Compagina els seus estudis d’actor amb els d’escriptura dramàtica amb professors com Carles Batlle i Lluis Hansen. L’any 2003 presenta la seva primera obra Au revoir, Lumiere que queda finalista al premi Josep Ametller de teatre. Forma part de la companyia “Atrium” fundada per Raimon Molins l’any 2004. I dirigeix el seu segon text teatral: Desprès, una peça curta innecessària.

Llàtzer García
/

Sergi Belbel

Terrassa, 1963. Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. Membre fundador de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona, fins 2006. Director Artístic del Teatre Nacional de Catalunya, a partir de la temporada 2006-2007. Obres: Calidoscopis i fars d'avui, 1985. La nit del Cigne, 1986. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Elsa Schneider, 1987. Òpera, 1988. En companyia d'abisme, 1988. L'ajudant i Tercet, 1988. Tàlem, 1989. Carícies, 1991. Després de la pluja, 1993. Morir, 1994. Ramon (dins Homes!), 1994. La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. La sang, 1998. El temps de Planck, 1999. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. Forasters, 2003. Mòbil, 2005. Direccions de textos propis: Minim.mal Show, 1987. Òpera, 1989. En companyia d'abisme, 1989. Tàlem, 1990. Carícies, 1992. Després de la pluja, 1993. Homes! 1994. Después de la lluvia, 1996. Sóc Lletja, 1997. Morir, 1998. El temps de Planck, 2000. Forasters, 2004. Direccions d'altres autors: L'augment, de Georges Perec, 1986 i 1994. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. Passos, de Samuel Beckett, 1987. La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Desig, de Josep M. Benet i Jornet, 1991. La filla del mar, d'Àngel Guimerà, 1992. Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d'Emili Vilanova, 1993. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. L'hostalera, de Goldoni, 1995. L'avar, de Molière, 1996. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Rumors, de Neil Simon, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet (2003). El mètode Grönholm, de Jordi Galceran (2003). Primera Plana, de Hecht i MacArthur (2003). Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes (2004). Les falses confidències de Marivaux (2005) i 15 de T de Teatre (2006). Traduccions i estrenes a l'estranger: Elsa Schneider: estrenada a França. En companyia d'abisme: estrenada a Alemanya, traducció a l'anglès. Carícies: estrenada a Argentina, Colòmbia, Uruguay, Portugal, França, Itàlia, Alemanya (3 produccions), Eslovènia, Dinamarca, Bèlgica (flamenc), Canadà (anglès), Brasil, New York (International Fringe Festival), Polònia, Cuba, Veneçuela; traduccions sense estrenar: rus, suec. Tàlem: estrenada a França, Portugal, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Àustria, Regne Unit (Londres), Uruguay, Polònia, Noruega. Després de la pluja: estrenada a Portugal, Regne Unit (Londres), Alemanya (més de 15 produccions), Àustria, Suïssa, Noruega, Argentina, Suècia, França (2 produccions: Montpellier, París), Dinamarca, Bèlgica (2 produccions: francès i flamenc), Holanda, Mèxic, Itàlia, Estats Units (New York), Eslovènia, Grècia, Polònia, Luxemburg, Canadà, Brasil, Islàndia, Croàcia, Xipre, Hongria, Romania. Morir: estrenada a Finlàndia, Suècia, Alemanya, Japó, Dinamarca, Grècia, Uruguai. Traduccions sense estrenar: italià, francès. Sóc lletja, estrenada a Portugal, Dinamarca, Suècia i Noruega. La sang, Estrenada a Bèlgica (flamenc), Àustria, Colòmbia, França, Suècia, Alemanya, Polònia, Uruguay, Chile, Txèquia. Traduccions sense estrenar, a l’anglès, al suec. El temps de Planck, estrenada a Alemanya (Frankfurt, maig 2002), a Àustria (Burgtheater de Viena, abril 2003) i a Mèxic (2005) Forasters, estrenada a Alemanya (Schauspiel Leipzig, 2006). Mòbil, estrena absoluta a Dinamarca (Copenhagen, Plan-B, gener 2006). Traduccions: Fedra, de Racine. L'augment, de Georges Perec. Combat de negre i de gossos, Combate de negro y de perros, En la soledad de los campos de algodón, En la solitud dels camps de cotó, La nit just abans dels boscos, Tabataba i altres textos, Moll Oest i Muelle Oeste, de Bernard-Marie Koltès. L'hostalera, de Goldoni (amb Núria Furió). L'avar, de Molière. Rumors, de Neil Simon. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette. Vindrà algú, de Jon Fosse (amb Anne-Lise Cloetta). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes. Les falses confidències, de Marivaux. Òpera (Direcció escènica): Il Viaggio a Reims, de G. Rossini. Direcció musical: Jesús López Cobos. Gran Teatre del Liceu, març 2003. Televisió: Adaptació dramàtica i guió de la telenovel.la Secrets de Família (argument de Ma. Mercè Roca), Televisió de Catalunya,1995. Argument i guió de la sèrie Ivern, per a Televisió de Catalunya, 1996-2001. (Publicat a l’editorial Empúries, col. Narrativa, Barcelona 2002). Guió de Nissaga: l’herència, per a Televisió de Catalunya, 1999. Autor de Después de la lluvia, Estudio 1 de TVE, 2000. Cinema: Carícies, de Ventura Pons. Col.laboració en el guió, basat en la seva pròpia obra, 1997. Morir (o no), amb guió i direcció de Ventura Pons, basat en la seva obra Morir, 1999. Premis: Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premi Serra d'Or 1994, per Després de la pluja. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premio Ercilla de Teatro a la "mejor labor teatral", 1996. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L'hostalera. Premi "Els millors de 1997" de Tarragona, a la millor direcció per L'avar. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premi “Els millors de 1997” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière. Premi “Molière 1999” a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99). Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999) Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Max de les Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques 2003 per la dramatúrgia i direcció de Dissabte, diumenge i dilluns de De Filippo (TNC, 2002) Premi Butaca 2003 a la millor direcció i al millor muntatge teatral per Dissabte, diumenge i dilluns (TNC, 2003) Premi “Teatre BCN” 2003 a la millor direcció de la temporada per Primera Plana (TNC, 2003). Premi “Els millors de 2003” de Tarragona a la millor direcció teatral per L’habitació del nen, de Benet i Jornet. Premi “Teatre BCN” a la millor direcció de la temporada 2004-2005 per “El mètode Grönholm”. Premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral per “Forasters”.

Sergi Belbel
Direcció: Israel Solà

Mirades diverses per a una societat complexa

Sinopsi d´ En procés, 2

Segona sessió teatral dedicada al procés independentista català.
Hem encarregat a onze dramaturgs que escriguin, cada un, un text breu per a un màxim de tres actors.
El resultat es presenta en format de lectura dramatitzada els dies 12 i 19 de febrer.
Excepte en un dels casos, tots els textos són dirigits pels seus autors.

EN PROCÉS, 2, el dilluns 19, compta amb les peces de Lali Álvarez, Sergi Belbel (dirigida per Israel Solà), Clàudia Cedó, Cristina Clemente,  Llàtzer Garcia i Helena Tornero

EN PROCÉS, 1 el dilluns 12, compta amb les de Marc Artigau, Guillem Clua, Marta Galán, Esteve Soler i Victoria Szpunberg.

Mirades diverses per a una societat complexa.


Repartiment

Ahmed Hanso / Alejandro Bordanove / Alejandro Bordanove / Alicia G.Reyero /

Imma Colomer

És actriu de teatre, cinema i televisió. Diplomada en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1973. Becada a Nova York, va ampliar estudis del mètode Uta Hagen, Ernie Martin i a l’Actors Studio. Durant 3 anys va formar part de Comediants. El 1976 entra a formar part del Teatre Lliure, on durant 10 anys participa en la major part dels muntatges dirigits per Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella o Albert Boadella. El 1987 comença a participar en muntatges del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Jerôme Savary, Ramon Simó, Sergi Belbel, Domènech Reixach i Xavier Albertí. Des del 1997 ha treballat també al Teatre Nacional de Catalunya amb Adolfo Marsillach, Georges Lavaudant, Mario Gas o Carles Alfaro, entre d’altres. Els seus últims espectacles al Lliure han estat Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, direcció de Ricard Salvat i El pati, d´Emili Vilanova, direcció de Pep Antón Gómez (2002). Darrerament ha participat en Amor matern, d’A. Strindberg, direcció de Judith Colell i Yerma, de Federico García Lorca, direcció de Rafel Duran.

Imma Colomer /

Ivan Benet

Nascut a Vic, és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona amb el Premi Extraordinari de la promoció 1994-1998. Ha estat becat pel Teatre Lliure per participar a dos “work in progress” a l’International Theater Akademy Ruhr a Bochum (Alemanya), i per l’Institut del Teatre per participar a un espectacle de creació a la Hoges School voor de Kunsten d'Amsterdam (Països Baixos). Com a actor, destaquen els seus treballs als següents muntatges: European House, amb direcció i dramatúrgia d’Àlex Rigola (Festival de Temporada Alta de Girona 2005-2006); Ricard 3r de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Santa Joana dels escorxadors de Bertolt Brecht, amb direcció d’Àlex Rigola; El miedo y la música, escrit i dirigit per Julio Manrique; Juli Cèsar de W. Shakespeare amb direcció d’Àlex Rigola; Do’m d’Enric Casasses, amb direcció d’Albert Mestres; El somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare, amb direcció d’Àngel Llàcer; Escenes d’una execució de Howard Barker, amb direcció de Ramón Simó; La mare coratge i els seus fills de Bertolt Brecht, amb direcció de Mario Gas; Titus Andrònic de W. Shakespeare, amb direcció d’Àlex Rigola; Violació de límits de Manuel de Pedrolo, amb direcció de Joan Castells; Jordi Dandin de Molière, amb direcció d’Oriol Broggi; Els tres mosqueters versió i direcció de Pep Anton Gómez; Cantonada Brossa de Joan Brossa, amb direcció de Rafel Duran, Josep Maria Mestres, Josep Montanyès, Lluis Pasqual, David Plana, Pere Sagristà i Rosa Maria Sardà; Amadeus de Peter Shaffer, amb direcció d’Àngel Alonso, i L’alfabet de l'aigua, escrit i dirigit per Rafel Duran. A més, a televisió ha treballat a les sèries de Televisió de Catalunya “Porca misèria”, “Temps de silenci” i “Laberint d'ombres”, i a la telemovie “Valèria”, dirigida per Sílvia Quer, també per a TV3.

Ivan Benet /

Júlia Barceló

Júlia Barceló /

Laura Conejero

Nascuda a Barcelona el 8 de setembre de 1966. Teatre · Moll Oest de Bernard- Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. Grec 2002 · La Dona Incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001 · Fragments d'una carta de comiat llegits per Geòlegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000 · La Plaça dels Herois de T. Bernhard. Dir. A. García Valdés. TNC Sala Petita. 2000 · Mesura per Mesura de Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC Sala Gran. 1999 · L’estiueig de C. Goldoni (versió de J. Galceran) Dir. S. Belbel. TNC Sala Gran. 1999 · Fuita de Jordi Galcerán. Dir. Eduard Cortés. Vania Produccions. 1998 · Morir de Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. CDGC. Teatre Romea. 1998 · Soc lletja de Jordi Sánchez i Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. Cia. Kràmpack. 1997 · L’Hostalera de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Focus. 1995 · Colometa la Gitana i Qui...compra maduixes? d’Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. 1994 · El Mercader de Venècia de William Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Poliorama. 1994 · Després de la pluja de S. Belbel. Dir. S. Belbel. C. Cultural Sant Cugat. 1993 · Carícies de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · La Filla del Mar d’Àngel Guimerà. Dir. S. Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · Les tres germanes de Txèkhov. Dir.: Pierre Roman. Cia. Flotats. 1990 · El Caballero de Olmedo de Lope de Vega. Dir. Miguel Narros. Compañía Nacional de Teatro Clásico. 1990 · Elsa Schneider de Sergi Belbel. Dir. Ramon Simó. 1989 · Duros a quatre pessetes de Santiago Rusiñol. Dir. Joan Anguera. CDGC. 1989 · L’Augment de Georges Perec. Dir. Sergi Belbel. Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1988 Televisió Sèries a TV3: Poblenou (1994-95); Sitges (1996-97); Psicoexpress (2001); Des del Balcó (2000). TV-movies: Gossos. Dir. Romà Guardiet (2001); Sara. Dir. Silvia Quer (2000). Col·laboracions en altres sèries: Periodistas (Telecinco), Estació d'Enllaç i Crims (TV3). Cinema La vida de nadie. Dir.Eduard Cortés. 2002; Dones. Dir. Judith Colell. 2000; Atilano Presidente. Dir. La Cuadrilla. 1998; Carícies. Dir. Ventura Pons. 1997; El Amor perjudica seriamente la salud. Dir. Manuel Gómez Pereira. 1996 Premis · Premi Revelació de la Crítica Teatral per Elsa Schneider. Temporada: 1988/89 · Premi de l’Ajuntament de Tarragona a la millor interpretació teatral femenina per L’Hostalera. 1996 · Premi d’interpretació de la crítica teatral de Barcelona per Soc lletja. 1996/97. · Premi Memorial Margarita Xirgu. 2001 · Premi Butaca a la millor actriu de teatre de repartiment. 2001

Laura Conejero /

Laura Conejero

Nascuda a Barcelona el 8 de setembre de 1966. Teatre · Moll Oest de Bernard- Marie Koltés. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. Grec 2002 · La Dona Incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2001 · Fragments d'una carta de comiat llegits per Geòlegs de Normand Chaurette. Dir. Sergi Belbel. Sala Beckett. 2000 · La Plaça dels Herois de T. Bernhard. Dir. A. García Valdés. TNC Sala Petita. 2000 · Mesura per Mesura de Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. TNC Sala Gran. 1999 · L’estiueig de C. Goldoni (versió de J. Galceran) Dir. S. Belbel. TNC Sala Gran. 1999 · Fuita de Jordi Galcerán. Dir. Eduard Cortés. Vania Produccions. 1998 · Morir de Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. CDGC. Teatre Romea. 1998 · Soc lletja de Jordi Sánchez i Sergi Belbel. Dir. S. Belbel. Cia. Kràmpack. 1997 · L’Hostalera de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. Focus. 1995 · Colometa la Gitana i Qui...compra maduixes? d’Emili Vilanova. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea. 1994 · El Mercader de Venècia de William Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Poliorama. 1994 · Després de la pluja de S. Belbel. Dir. S. Belbel. C. Cultural Sant Cugat. 1993 · Carícies de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · La Filla del Mar d’Àngel Guimerà. Dir. S. Belbel. CDGC Teatre Romea. 1992 · Les tres germanes de Txèkhov. Dir.: Pierre Roman. Cia. Flotats. 1990 · El Caballero de Olmedo de Lope de Vega. Dir. Miguel Narros. Compañía Nacional de Teatro Clásico. 1990 · Elsa Schneider de Sergi Belbel. Dir. Ramon Simó. 1989 · Duros a quatre pessetes de Santiago Rusiñol. Dir. Joan Anguera. CDGC. 1989 · L’Augment de Georges Perec. Dir. Sergi Belbel. Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1988 Televisió Sèries a TV3: Poblenou (1994-95); Sitges (1996-97); Psicoexpress (2001); Des del Balcó (2000). TV-movies: Gossos. Dir. Romà Guardiet (2001); Sara. Dir. Silvia Quer (2000). Col·laboracions en altres sèries: Periodistas (Telecinco), Estació d'Enllaç i Crims (TV3). Cinema La vida de nadie. Dir.Eduard Cortés. 2002; Dones. Dir. Judith Colell. 2000; Atilano Presidente. Dir. La Cuadrilla. 1998; Carícies. Dir. Ventura Pons. 1997; El Amor perjudica seriamente la salud. Dir. Manuel Gómez Pereira. 1996 Premis · Premi Revelació de la Crítica Teatral per Elsa Schneider. Temporada: 1988/89 · Premi de l’Ajuntament de Tarragona a la millor interpretació teatral femenina per L’Hostalera. 1996 · Premi d’interpretació de la crítica teatral de Barcelona per Soc lletja. 1996/97. · Premi Memorial Margarita Xirgu. 2001 · Premi Butaca a la millor actriu de teatre de repartiment. 2001

Laura Conejero / Manar Taljo /

Miquel Gelabert

Miquel Gelabert

Fitxa tècnica

/ Coordinació: Joan Yago

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Lectura dramatitzada
Idioma: Català/Castellà
Durada: 60 min.