Tàrrega 2018
butlleti_banner

Barcelona divendres,   17 d'agost de 2018   Actualitzat a les   8:16 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

La resposta

La resposta

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Brian Friel
Direcció:

Sílvia Munt

Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres, de 1973 a 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coreògrafa, formant part, entre d’altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballarí del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona. Posteriorment s’ha dedicat a la interpretació i la direcció i escriptura cinematogràfica i s’estrena com a directora teatral amb Surabaya, de Marc Rosich. El seus propers projectes inclouen, com a actriu, les pel•lícules My sweet stranger, de la directora Maria de Kanon, amb Ed Harris i Àngela Molina, i Remake, de Roger Gual. Com a guionista, actriu i directora, el telefilm Cosas que pasan. Com a actriu dramàtica ha treballat als següents espectacles: Àngels a América, de Tony Kushner, direcció de Josep M. Flotats, TNC; La muerte y la doncella, de Ariel Dorfman, direcció de Boris Rotenstein; Cartas de amor, de A. R. Gurney, direcció de Josep Costa; Las tres hermanas, de A. Chejov, direcció de Pierre Romans, Companyia de J. M. Flotats; Trío en Mi bemol, de Eric Rohmer, direcció de Fernando Trueba; La Filla del Carmesí , de J. Ma. de Sagarra, direcció de Jordi Mesalles; Romeo y Julieta, de W. Shakespeare. Dir. Esteve Polls; Antígona, de Salvador Espriu, direcció de Joan Ollé; Cyrano de Bergerac, d’ E. Ronstand, direcció de Damià Barbany; La Blancarrosa, sirena de la mar blava, de Damià Barbany; Sueño de una noche de verano, de W. Shakespeare; Canigó, de J. Verdaguer, direcció d’Esteve Polls. Ha creat la seva companyia de teatre amb la qual produeix dos espectacles Ondina , de J. Giraudoux, direcció de Santiago Sans, i La nieta del sol, d’ Ever M. Blanchet , direcció col•lectiva. Pel cinema, ha treballat com a actriu a les pel•lícules Aunque tú no lo sepas, de Juan Vicente Córdoba; El viaje de Arián, d’Eduard Bosch; Subjudice, de Josep Maria Forn; El faro, de Manuel Balaguer; El dominio de los sentidos, episodi de Judith Collell; Una piraña en el bidé, de Carlos Pastor; Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz (Pel•lícula nominada al Oscar a la Millor Pel•lícula de Parla No Anglesa); Todo está oscuro, de Ana Díez; Asunto interno, de Carles Balagué; Éxtasis, de Mariano Barroso; Razones sentimentales, de Antonio A. Farré; La Pasión Turca, de Vicente Aranda; El rey del río, de Manuel Gutiérrez Aragón; El porqué de las cosas, de Ventura Pons; Nexo, de Jordi Cadena; Los baúles del retorno, de María Miró; Bloodline ("Lazos de sangre"), de Pal Erdöss; Cucarachas, de Toni Mora; El cazador furtivo, de Carles Benpar; Alas de mariposa, de Juanma Bajo Ulloa; Los papeles de Aspern, de Jordi Cadena; Quimera, de Carlos Pérez Ferré; Golfo de Vizcaya, de Javier Rebollo; Bajo en nicotina, de Raúl Artigot; Le grand voyage, de Richard Dindó (v.o. en francès); Soldados de plomo, de José Sacristán; Sal gorda, de Fernando Trueba; Akelarre, de Pedro Olea; Pares y nones, de José Luis Cuerda; La plaza del Diamante, de Francesc Betriu. Per la seva tasca com a actriu cinematogràfica ha rebut el Premi Goya (millor protagonista femenina) per Alas de mariposa (1992) i ha estat candidata al Premi Goya (millor actriu de repartiment) per La Pasión Turca (1994). És membre de la European Fim Academy i de la Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España. Ha dirigit les pel•lícules Las hijas de Mohamed (telefilm), Elena Dimitrievna Diakonova. Gala (documental), Quia (telefilm per a TV3) i els curtmetratges Lalia i Déjeme que le cuente. El curt Lalia, del qual també és guionista i directora, va obtenir el Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental (1999). Aquest curt, rodat als campaments sahrauís al desert d’Argèlia, ha estat seleccionat per a nombrosos festivals d’arreu del món i ha obtingut molts altres premis com ara el Premi United Nations World Forum on Children’s Television del V Festival Internacional de Televisió de Barcelona 2001. Els seus treballs per a televisió (exclosos dramàtics i treballs com a coreògrafa) inclouen els telefilms The Crown, de Peter de Vamm (Holanda), Palabras mágicas, d’ Octavi Masiá (Trivisión), Le meilleur commerce du monde, de Bruno Gantillon (França), Fragmentos, de Judith Collell; Maxima´s Miracle, de Paul Ruven (Holanda), L´aîné des Ferchaux, de Bernard Stora, (França); i les sèries Tío Willy (Pablo Ibáñez, TVE); Dones i homes, (Antoni Verdaguer, TV3), Arnau, (Lluís Ma. Güell,TV3), El obispo leproso (José Ma. Gutiérrez, TVE), Teresa de Jesús (Josefina Molina, TVE) i La plaza del Diamante (Francesc Betriu, TVE). Ha rebut també els següents guardons: l’any 1982, el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (Millor professional de l’any), Concha Festival de San Sebastián (Millor promesa cinematogràfica), Premi Guía del Ocio (Millor intèrpret revelació) i Premi Icaro de Diario 16 a la Creació. El 1983 Premi Interpretació Festival de Praga. L’any 1984, Premi Diez de Cine (València) i Popular de Bocaccio. El 1985, Premi Imagen de Radio 4. L’any 1989, Premi Millor Actriu Festival d’ Évora, Premi d’interpretació de l’Asociación Independiente de Espectadores de Teatro (Alicante), Premi Escritores Cinematográficos, i Millor actriu, Festival d’Arcachon (França) per Los papeles de Aspern. El 1995, Premi Sant Jordi de Cinematografia per La Pasión Turca. El 1997, Premi Millor Actriu al Cinespaña / Festival de Cine Espanyol de Toulouse (França) per Asunto interno. El 2003, Premi Especial del Jurat al festival Opera Prima de Tudela per Gala.

Sílvia Munt
Producció: Bitó Produccions
/ Grec 2018 Festival de Barcelona

Punyent obra de Brian Friel sobre la fragilitat de l’ànima humana

Sinopsi de La resposta

Give me your answer, do! Brian Friel ens explica la història de Tom i Daisy Connoly. La parella està esperant la visita de David Knight, un agent literari nord-americà que està estudiant l’obra literària de Tom per si la pot vendre a la Universitat de Texas. Un esdeveniment que els permetria aconseguir l’anhelada seguretat econòmica. Durant el cap de setmana els Connoly també reben dues visties més: la dels pares de la Daisy i la d’un amic escriptor i la seva dona. En aquest entremat de relacions humanes i familiars també hi ha la Bridget, la filla discapacitada mental que, amb la seva absència, endureix el drama. Una història que conduirà a l’espectador a un laberint de sentiments, ironia i drama.

La resposta és una punyent obra de Brian Friel sobre la fragilitat de l’ànima humana amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau i David Selvas


Repartiment

Àlex Casanovas

TEATRE 1986 EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA Di rec c ió J.M. Flotats 1987 ANTÍGONA Di rec ció Joan Ol lé LORENZÀCCIO, LORENZÀCCIO Di recc ió Lluï s Pasqual 1988 LORENZÀCCIO Di recc ió J. M. Flotat s 1989 EL MISANTROP Di recc ió J. M. Flotat s 1990 EL BANQUET Di recc ió Iago Per icot MARIA ESTUARDO Di rec ció Josep Montanyès 1992 EL TIEMPO Y LOS CONWAY Di rec ció Mar io Gas 1994 EL ZOO DE CRISTAL Di recc ió Mar io Gas OTELO Di rec ció Mar io Gas 1996 DOS EN UN BALANCÍN Di rec ció Bor is Rotens tein 1997 PRECISAMENT AVUI Di recc ió Fer ran Madico UN ESPÍRITU BURLÓN Di recc ió Manuel Angel Egea 1998 LA REINA DE BELLA DE LEENANE Di rec ció Mar io Gas 2001 AMB PEDRES A LES BUTXAQUES Di recc ió Roger Peña 2002 PEL DAVANT I PEL DARRERA Di rec ció Alexander Herold 2003 ACOSTA’T (CLOSER) Di recc ió Tamz ing Thoused 2005 SURABAYA Di recc ió Si l via Munt YERMA Di recc ió Rafel Durán SÓC EL DEFECTE Di rec ció Joan Mar ia Gual 2006 MISTERIÓS ASSASSINAT A MANHATAN Di rec ció El isenda Roca PELS PÈLS Di rec ció Abel Fol k 2007 VIATGE A CALIFÒRNIA Di rec ció Moisés Maicas 2008 MÍTING Di rec ció Pere Planel la 2009 BOEING-BOEING Di recc ió Alexander Herold TELEVISIÓ TVE 1987 UNA HISTÒRIA PARTICULAR Di recc ió J. M. Benet i Jornet 1989 LA CLAROR DAURADA Di recc ió Antoni Chi c GLASNOST Di recc ió Lulú Mar torel l 1996 LOCO DE ATAR Di recc ió Lluís Mar ia Güel l TV3 1988 VOSTÈ JUTJA Di rec ció Esteve Durán 1990 LA VIDA EN UN XIP Di rec ció Lluí s Mar ia Güel l QUÍ? Di rec ció Pere Planel la 1992 JO SERÉ EL SEU GENDRE Di rec ció Jordi Frades 1996 ESTACIÓ D’ENLLAÇ Di rec ció Sí lv ia Quer NISSAGA DE PODER Di rec ció Sí lv ia Quer 1998 PIRATA Di rec ció Lluïs Mar ia Quer 2001 TEMPS DE SILENCI Di rec ció Xavier Bor rel l 2003 MAJORIA ABSOLUTA Di rec ció Sí lv ia Quer 2003 COSES QUE PASSEN (TV-Mov ie) Di recc ió Si l v ia Munt 2005-2009 EL COR DE LA CIUTAT Di rec ció Es teve Durán PEL·LÍCULES 1990 MANILA Di recc ió Antonio Chavar r ías 1991 CHATARRA Di recc ió Fél ix Rotaeta EL LARGO INVIERNO Di recc ió Jaime Camino LA FIEBRE DEL ORO Di recc ió Gonzalo Her ralde 1992 TODO FALSO Di recc ió Raimond Mas l lorens 1993 KIKA Di rec ció Pedro Almodóvar MUJERES A FLOR DE PIEL Di recc ió Pat r i c k Ales sandr in EL HUNDIMIENTO DEL TITÁNIC Di recc ió Antonio Chavar r ías 1995 ASUNTO INTERNO Di rec ció Car les Balaguer SUSANA Di recc ió Antonio Chavar r ías 1996 CONFIDÉNCIAS Di recc ió Josep Gui rau 2000 EL OTRO BARRIO Di rec ció Salvador Garc ía 2001 EN LA CIUDAD SIN LÍMITES Di rec ció Antonio Hernández 2004 VOLANDO VOY Di recc ió Miguel Albaladejo 2005 LAS VIDAS DE CÉLIA Di rec ció Antonio Chavar r ías

Àlex Casanovas /

Àngels Gonyalons

Neix a Barcelona al novembre de 1963. Debuta al teatre treballant a obres infantils a l’edat de 17 anys. Des de llavors, la seva carrera ha seguit una línia ascendent, especialitzant-se al teatre musical, gènere amb el que a Catalunya és considerada una figura única. Als 19 anys ingresa a la companyia de Paco Morán, on treballa a quatre obres durant dos anys ( “La Sra. Presidenta”, “Hotel Plaza: suite 719”, “Los tres inocentes” i “Media naranja, medio limón”, per la que reb el premi Joanot juntament a Josep Maria Flotats. Al 1987, després d’un any de petites incursions a TV3 acabada de nèixer, estrena “Torna-la a tocar, Sam” de Woody Allen. Seguidament, enllaça amb els assaigs de “La Botiga dels Horrors” amb un gran èxit de crítica per la seva representació. Al 1989, protagonitza el musical “Mar i Cel” de Dagoll Dagom; nou mesos d’èxit i el premi a la millor protagonista de l’any, concedit per l’Associació d’actors de Catalunya. Després vindria “Estan tocant la nostra cançó” de Neil Simon. Vuit mesos d’èxits, Premi Margarida Xirgu a la millor actriu de teatre i premi Èxits d’Or al disc musical (1991). Compagina el seu treball al teatre amb el doblatge (en català i castellà) on és la veu habitual de Geena Davis, Natalie Wood, Rebecca de Mornay i la cèlebre Wilma Picapiedra. A la vegada, substitueix a Rosa Mª Sardà a “Betes i Films” de TV3. Aquest any, s’estrena la pel·lícula “Boom Boom”, dirigida per Rosa Vergés i per la que reb el premi Sant Jordi de cinema, com actriu revel·lació. Al 1992 estrena l’espectacle “Memory” al Teatre Tívoli de Barcelona i al 1993 “Nou Memory” pel que reb el premi a la millor actriu de teatre, d’Alacant. Aquest mateix any presenta un recital de musicals al voltant de la figura d’Stephen Sondheim amb el cantant de rock català, Carles Sabater, al Teatre Borràs, sota el títol de “Tots dos”. Ho compagina amb “Xènia” una sèrie per a TV3 de tretze capítols i escrita especialment per a l’actriu, per Joaquim Oristrell. Al 1994, presenta al Teatro Nuevo Apolo de Madrid “Melodías de Broadway”. A l’octubre d’aquell any inaugura la primera i fins ara única escola de teatre musical que existeix a Espanya, seguint la fòrmula d’ensenyament de la cèlebre escola americana “Performing Arts La Guardia”. L’escola s’anomena MEMORY i assisteixen més de 300 alumnes cada any. Al desembre de 1994 estrena al Teatre Condal de Barcelona el drama musical “Germans de Sang” i es manté 7 mesos a la cartellera. Un any més tard estrena al Teatre Arnau el musical “Blues en la nit” juntament amb Mònica Green, amb la que farà també la gira. Al 1997 estrena al Teatre Tívoli “Angels” un show fet a la seva mida, col·laborant a la coreografia el prestigiós director i coreògraf Barry McNabb (“West Side Story”). Estrena al Teatro Apolo a Madrid el musical “Chicago” dirigit per Ricard Reguant. Estrena “Condenadas a entenderse” juntament amb Anabel Alonso a Antena 3 TV i sota la direcció d’Azucena Rodríguez. Al 2000 estrena al Teatro Infanta Isabel l’obra “Palabras encadenadas” amb Carlos Sobera, dirigida per Tamzin Townsend. 2000: Quia (TV3). 2001: “Un chupete para ella” (Antena 3 TV), 2004: “Capital” (Telemadrid), 2002-2004: “Cuando Harry encontró a Sally” dirigida per Ricard Reguant, 2003: “Acosta’t” de Patrick Marber, dirigida per Tamzin Townsend, 2005: “Paradís” musical composat per Albert Guinovart, 2006: “El Comisario” (Telecinco) i “El cor de la ciutat” (TV3)

Àngels Gonyalons / Carme Fortuny /

David Selvas

DAVID SELVAS (Barcelona 1971) Com a director “Who is P ?”. Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure. “El virus” de Richard Strand. Sala Muntaner. Com a actor Teatre “Los veraneantes”de Maximo Gorka. Dir.C. Subirós. Teatre Lliure. “La Celestina” de F. De Rojas.Dir. Robert Lepage “Julio Cesar” de W. Shakespeare. Dir. Alex Rigola “El polígrafo” de Robert Lepage y Marie Brassard. Dir. R.Lepage “Mesura per mesura” de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito “La verdadera naturaleza del amor” de B. Frasser. Dir. M. Dueso “La serva amorosa” de Moliere. Dir. Ariel Garcia Valdés “Testamento” de Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel “Amfitrion” de Moliere. Dir. Calixto Bieito Cinema “Atlas de Geografía Humana” Dir. Azucena Rodríguez. “Nubes de Verano” Dir. Felipe Vega “Valentin” Dir. J. Luis Iborra “Pau y su hermano” Dir. Marc Recha “Amic/Amat” Dir. Ventura Pons “Carícies” Dir. Ventura Pons

David Selvas /

David Selvas

DAVID SELVAS (Barcelona 1971) Com a director “Who is P ?”. Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure. “El virus” de Richard Strand. Sala Muntaner. Com a actor Teatre “Los veraneantes”de Maximo Gorka. Dir.C. Subirós. Teatre Lliure. “La Celestina” de F. De Rojas.Dir. Robert Lepage “Julio Cesar” de W. Shakespeare. Dir. Alex Rigola “El polígrafo” de Robert Lepage y Marie Brassard. Dir. R.Lepage “Mesura per mesura” de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito “La verdadera naturaleza del amor” de B. Frasser. Dir. M. Dueso “La serva amorosa” de Moliere. Dir. Ariel Garcia Valdés “Testamento” de Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel “Amfitrion” de Moliere. Dir. Calixto Bieito Cinema “Atlas de Geografía Humana” Dir. Azucena Rodríguez. “Nubes de Verano” Dir. Felipe Vega “Valentin” Dir. J. Luis Iborra “Pau y su hermano” Dir. Marc Recha “Amic/Amat” Dir. Ventura Pons “Carícies” Dir. Ventura Pons

David Selvas /

Edu Buch

Edu Buch /

Emma Vilarasau

Emma Vilarasau /

Ferran Rañé

Ha interpretat tants personatges en el teatre, el cinema i la televisió que no és fa difícil resumir el seu currículum. En el teatre ha fet de Falstaff a Les alegres casades de Windsor -amb direcció de Carme Portacelli-, de Makinavaja a Makinavaja el último choriso sota la direcció d`Al Víctor i Pepe Miravete, interpretació per la qual va rebre el premi de la crítica de Barcelona l`any 1990. Per les seves interpretacions del Lucio a Mesura per mesura, amb direcció de Calixto Bieito, i d`Esbarzer a Molt soroll per no res amb direcció de Ferran Madico, rep el premi de la Critica Barcelona de la temporada 98-99. Ha treballat per a les companyies de teatre Dagoll Dagom -El Mikado, Glups! i Cacao-, Els Joglars -El Joc, Cruel Ubris, Mary d`Ous, Alias Serrallonga i La Torna-. Ha treballat per als Teatres Nacionals de Catalunya i València, alternant-ho amb coproduccions com Xampú de sang d`Al Víctor, i Busco al senyor Ferran de Jean Claude Carrière. Ha estat fundador de companyies com Tossal-Teatre i Las Veneno. En cinema a protagonitzat Un plaer indescriptible d`Ignasi P. Ferré i L`home ronyó de Raul Contel. També ha estat un secundari de luxe a les pel·lícules: El embrujo de Shangai de Fernando Trueba, Perdona bonita pero Lucas me quería a mí de Félix Sabroso i Dunia Ayaso, Si te dicen que caí de Vicente Aranda i Amanece que no es poco de José Luis Cuerda, entre d`altres. Per a la televisió ha alternat els seus treballs a TV3, TVE i TV5, i títols com Quico el progre, Locos por la Tele, Gatos en el Tejado, Villarosaura, Tocat de l`ala, Laura, Majoria Absoluta, Hospital Central són part de les seves col·laboracions amb aquestes cadenes. A més d`actor ha fet de director teatral, productor i professor.

Ferran Rañé / Raquel Ferri / Rita Soteras Vidaurrázaga (nena)

Fitxa tècnica

/ Adaptació:

Sílvia Munt

Titulada en Ballet Clàssic per la Royal Ballet de Londres, de 1973 a 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coreògrafa, formant part, entre d’altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballarí del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona. Posteriorment s’ha dedicat a la interpretació i la direcció i escriptura cinematogràfica i s’estrena com a directora teatral amb Surabaya, de Marc Rosich. El seus propers projectes inclouen, com a actriu, les pel•lícules My sweet stranger, de la directora Maria de Kanon, amb Ed Harris i Àngela Molina, i Remake, de Roger Gual. Com a guionista, actriu i directora, el telefilm Cosas que pasan. Com a actriu dramàtica ha treballat als següents espectacles: Àngels a América, de Tony Kushner, direcció de Josep M. Flotats, TNC; La muerte y la doncella, de Ariel Dorfman, direcció de Boris Rotenstein; Cartas de amor, de A. R. Gurney, direcció de Josep Costa; Las tres hermanas, de A. Chejov, direcció de Pierre Romans, Companyia de J. M. Flotats; Trío en Mi bemol, de Eric Rohmer, direcció de Fernando Trueba; La Filla del Carmesí , de J. Ma. de Sagarra, direcció de Jordi Mesalles; Romeo y Julieta, de W. Shakespeare. Dir. Esteve Polls; Antígona, de Salvador Espriu, direcció de Joan Ollé; Cyrano de Bergerac, d’ E. Ronstand, direcció de Damià Barbany; La Blancarrosa, sirena de la mar blava, de Damià Barbany; Sueño de una noche de verano, de W. Shakespeare; Canigó, de J. Verdaguer, direcció d’Esteve Polls. Ha creat la seva companyia de teatre amb la qual produeix dos espectacles Ondina , de J. Giraudoux, direcció de Santiago Sans, i La nieta del sol, d’ Ever M. Blanchet , direcció col•lectiva. Pel cinema, ha treballat com a actriu a les pel•lícules Aunque tú no lo sepas, de Juan Vicente Córdoba; El viaje de Arián, d’Eduard Bosch; Subjudice, de Josep Maria Forn; El faro, de Manuel Balaguer; El dominio de los sentidos, episodi de Judith Collell; Una piraña en el bidé, de Carlos Pastor; Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz (Pel•lícula nominada al Oscar a la Millor Pel•lícula de Parla No Anglesa); Todo está oscuro, de Ana Díez; Asunto interno, de Carles Balagué; Éxtasis, de Mariano Barroso; Razones sentimentales, de Antonio A. Farré; La Pasión Turca, de Vicente Aranda; El rey del río, de Manuel Gutiérrez Aragón; El porqué de las cosas, de Ventura Pons; Nexo, de Jordi Cadena; Los baúles del retorno, de María Miró; Bloodline ("Lazos de sangre"), de Pal Erdöss; Cucarachas, de Toni Mora; El cazador furtivo, de Carles Benpar; Alas de mariposa, de Juanma Bajo Ulloa; Los papeles de Aspern, de Jordi Cadena; Quimera, de Carlos Pérez Ferré; Golfo de Vizcaya, de Javier Rebollo; Bajo en nicotina, de Raúl Artigot; Le grand voyage, de Richard Dindó (v.o. en francès); Soldados de plomo, de José Sacristán; Sal gorda, de Fernando Trueba; Akelarre, de Pedro Olea; Pares y nones, de José Luis Cuerda; La plaza del Diamante, de Francesc Betriu. Per la seva tasca com a actriu cinematogràfica ha rebut el Premi Goya (millor protagonista femenina) per Alas de mariposa (1992) i ha estat candidata al Premi Goya (millor actriu de repartiment) per La Pasión Turca (1994). És membre de la European Fim Academy i de la Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de España. Ha dirigit les pel•lícules Las hijas de Mohamed (telefilm), Elena Dimitrievna Diakonova. Gala (documental), Quia (telefilm per a TV3) i els curtmetratges Lalia i Déjeme que le cuente. El curt Lalia, del qual també és guionista i directora, va obtenir el Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental (1999). Aquest curt, rodat als campaments sahrauís al desert d’Argèlia, ha estat seleccionat per a nombrosos festivals d’arreu del món i ha obtingut molts altres premis com ara el Premi United Nations World Forum on Children’s Television del V Festival Internacional de Televisió de Barcelona 2001. Els seus treballs per a televisió (exclosos dramàtics i treballs com a coreògrafa) inclouen els telefilms The Crown, de Peter de Vamm (Holanda), Palabras mágicas, d’ Octavi Masiá (Trivisión), Le meilleur commerce du monde, de Bruno Gantillon (França), Fragmentos, de Judith Collell; Maxima´s Miracle, de Paul Ruven (Holanda), L´aîné des Ferchaux, de Bernard Stora, (França); i les sèries Tío Willy (Pablo Ibáñez, TVE); Dones i homes, (Antoni Verdaguer, TV3), Arnau, (Lluís Ma. Güell,TV3), El obispo leproso (José Ma. Gutiérrez, TVE), Teresa de Jesús (Josefina Molina, TVE) i La plaza del Diamante (Francesc Betriu, TVE). Ha rebut també els següents guardons: l’any 1982, el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (Millor professional de l’any), Concha Festival de San Sebastián (Millor promesa cinematogràfica), Premi Guía del Ocio (Millor intèrpret revelació) i Premi Icaro de Diario 16 a la Creació. El 1983 Premi Interpretació Festival de Praga. L’any 1984, Premi Diez de Cine (València) i Popular de Bocaccio. El 1985, Premi Imagen de Radio 4. L’any 1989, Premi Millor Actriu Festival d’ Évora, Premi d’interpretació de l’Asociación Independiente de Espectadores de Teatro (Alicante), Premi Escritores Cinematográficos, i Millor actriu, Festival d’Arcachon (França) per Los papeles de Aspern. El 1995, Premi Sant Jordi de Cinematografia per La Pasión Turca. El 1997, Premi Millor Actriu al Cinespaña / Festival de Cine Espanyol de Toulouse (França) per Asunto interno. El 2003, Premi Especial del Jurat al festival Opera Prima de Tudela per Gala.

Sílvia Munt / Ajudant de direcció:

Daniela Feixas

Llicenciada en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (curs 98-99). Dansa contemporànea amb Toni Mira, Avelina Argüelles, Alvaro de la Peña i Toni Jodar. Teatre · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Gira 2002 · Suzuki I i II d’Alexei Xÿipenko. Dir. Àlex Rigola. Teatre Lliure. 2001 · Woyzeck de George Buchner. Dir. Àlex Rigola. Teatre Romea. Grec 2001 · Un tramvia anomenat desig de T. Williams. Dir. Manel Dueso. T. Romea. 2000 · Titus Andrònic de William Shakespeare. Dir. Àlex Rigola. Grec 2000 · La màquina d'aigua de David Mamet. Dir. Àlex Rigola. STI 1999 · Peep Show Verona. Adaptació de Romeo i Julieta de Shakespeare de Rafel Duran. Dir. Rafel Duran. Grec 1999 · Sussie de Carol López. Premio Mª Teresa de León. Dir. Carol López. 1998 · Así que pasen cinco años de Federico García Lorca. Dir. Joan Ollé. Grec 1998. Festival de Otoño 1998. Mercat de les Flors. 1999 · Ricard III de Carmelo Benne. Dir. Ramon Simó. 1997 · A la Meta de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. 1997 Televisió: Pagats per riure. Dir. Agustí Vila. TV3. 2001; Plats bruts. Dir. Joel Joan. TV3. 2001 Cinema: El mensaje de Acacio d’Albert Planell i Eduardo Laplaza. Curt. Festival de Sitges 1996; Spleen de Rafa Ruiz. Curt

Daniela Feixas / Disseny de llums:

David Bofarull

Molins de Rei 1978. Dissenys d´il•lumació destacats: • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Aquí s'aprèn poca cosa. Adaptació teatral de la novel•la Jakob von Gunten, de Robert Walser, de Toni Casares. Sala Beckett. 2009 • Asufre. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. Teatre Tantarantana. 2009 • Julia smells like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borrás. Grec 2009 • Dublin Carol de Conor McPherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008 • Les criades de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008 • La corte del Faraón. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008 • Homes de Shakespeare. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. 2008 • El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita. 2008 • Ruddigore o la nissaga maleïda de Gilbert i Sullivan. Dir. Joan Maria Segura. Egos teatre. Versus teatre. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala La Planeta, Espai Brossa. Temporada Alta. 2007 • En cualquier otra parte d´Àlex Mañas. Dir. Àlex Mañas. Biblioteca de Catalunya. Grec 2007 • Leonce i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Q-ars. Grec 2007 • Sex n´drugs n´Johan Cruyff de Josep Julien. Dir. Josep Julien. Versus Teatre. 2007 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure i Teatre Bartrina de Reus. 2007. Nominat a millor il•luminacio Premis Butaca. • El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix. Adaptació i direcció de Josep Costa. Teatre Modern el Prat de Llobregat. Teatre Kaddish. 2006 • Tu jo ell ella i 10 anys més. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Crónica sentimental de España de M. Vázquez Montalban. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta i Sala Muntaner. 2006 • Merrily we roll along de Stephen Sondheim. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Anitta Split de Josep Julien. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. Grec 2006 • El presoner de la segona avinguda de Neil Simon. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. 2005 • El beso de la mujer araña de Manel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Off Broadway. El musical més petit. Dir. Dani Anglès. Teatre Romea. 2005 • La ventafocs, potser si potser no... Adaptació de J. M. Benet i Jornet. Teatre Nu. TNC. 2004 • Molt soroll per res i Otel•lo de Shakespeare. Dir. Anna Lizaran, Ferran Madico. Versus Teatre. 2004 • No son maneres de matar una dona. Dir. Silvia Sanfeliu. Artenbrut. 2004 • Eva Perón de Copi. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2004 • Les amargues llàgrimes de Petra von Kant. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2003 • Flor de otoño. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003 • Mestres antics de Thomas Berhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Romea. 2003 • JRS, de dotze anys d´Octavi Egea. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2003 • Follies. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003 • Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat I Coll. Sala Beckett. 2003 • Gertrude Stein i una senyoreta de companyia de Win Wells. Dir. Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle de petit format. • Jugant a Rodgers. El musical més petit. Dir. Daniel Anglès. Versus Teatre. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle musical. • Adéu a Berlín. Dir. Josep Costa. Teatre Kaddish i Artenbrut Teatre. 2001. Premi Butaca al millor espectacle musical.

David Bofarull / Escenografia:

Enric Planas

Enric Planas / Espai sonor:

Jordi Bonet

Neix a Barcelona el desembre de 1959. Enginier de So, creació i producció de Bandes Sonores. Actualment alterna la direcció de l’Estudi de So OIDO amb el disseny acústic i de bandes sonores per a espectacles (teatre, pavellons temàtics, spots publicitaris...). Destaquem alguns dels esdeveniments creats i dirigits:  Direcció de So de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 92.  Cerimònia inaugural del Mundial de Fútbol 82.  Visita del Papa Joan Pau II a Montserrat (1982).  Concert Alfredo Kraus amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1988).  Festival de Jazz de San Sebastià (1981)  Festival de Flamenc amb Camarón de la Isla (1987)  Concert de Raimon “20 anys al vent” al Palau Sant Jordi (1993)  Espectacle “Pepsiclope” de La Fura dels Baus (1996)  Concert Joan Manel Serrat “D’un temps i d’un país” (1996)  Piromusical Boda Infanta Cristina amb Iñaki Urdangarín (1997)  Acte centenari del F.C.Barcelona al Camp Nou (1998)  Cerimònia Premis ONDAS (1999)  Cerimònia Premis GOYA (2000)  Creació Banda Sonora dels Piromusicals de La Mercè 2000, 2001 i 2002  Espectacle inaugural America’s Cup 2007  Espectacle 50è aniversari del Camp Nou (2007)  Cerimònia cloenda de la Barcelona World Race 2007 (En preparació)  Diversos concerts d’artistes nacionals i internacionals com ara: Luís Eduardo Aute, Mª del Mar Bonet, Lluís Llach, Víctor Manuel y Ana Belén, Gato Pérez, Caetano Veloso, Paco de Lucía, Radio Futura, Michael Nyman, Kevin Ayers, Wim Mertens, Ichiro Suzuki, Viena String Quartet... Com a dissenyador de So per a muntatges teatrals i arts escèniques destaquem obres com Antaviana, Nit de Sant Joan, Glups!, Mikado, Mar i Cel, Flor de Nit i Poe de Dagoll Dagom. El despertar de la primavera, Infantillatges, Lorenzaccio, El Misàntrop, Les Tres Germanes, Ara que els ametllers estàn batuts, Autèntic Oest, Un passeig pel bosc, A la Glorieta, Arte, París 1940, La Cena i Stalin amb la Companyia Flotats. Entretres i SIT de Tricicle. La Venganza de Don Mendo, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, No és tan fàcil, Vides Privades, Amants i Dinamita teatral amb Paco Mir. El Sopar dels Idiotes, 23 centímetres, La Bella Helena, La Lloll, La Filla del Mar i El Tinent Inshmore amb Josep Maria Mestres. Mentiders, Pels Pèls i Òscar, una maleta, dos maletes, tres maletes amb Abel Folk. També ha realitzat el So directe, la postproducció i el muntatge musical de diverses sèries de televisió i pel·lícules de cinema entre les que destaquem: No passa res (TV3), Tariro-Tariro (TVE), Espacial Fin de Año 1991 (TVE) amb La Trinca. Oh Espanya (TV3), La memòria dels cargols (TV3), Psicoexpress (TV3) amb Dagoll Dagom. Smoking Room amb Julio Walovich, Gala amb Sílvia Munt, Fragments de Judith Colell, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán de Paco Mir, Cosas que pasan amb Sílvia Munt, Remake amb Roger Gual, 53 días de invierno de Judith Colell. Diverses produccions publicitàries d’audio per a diferents marques: Freixenet, Seat, Wolkswagen, Nissan, Taurus, BMW, Port Aventura, Nestle, La Caixa, Renault, Caixa Catalunya, Ford, Evax, Coca-Cola, Daewoo, Fujifilm, Ikea, Audi... Ha realitzat les sonoritzacions de les gires de diferents autors i grups musicals: Sisa i Melodrama, Don McLean, José Feliciano, Roberta Flack, Miles Davis, Miguel Ríos, Mecano, La Trinca, Bobby McFerrin, Keith Jarret Trio, Carles Benavent...

Jordi Bonet / Fotografia: David Ruano / Traducció: Pau Gener / Vestuari: Albert Pascual / Vídeo: Daniel Lacasa / Nanouk Films

Crítiques Express

+
El millor, les interpretacions i una direcció acurada i efectiva. El pitjor, un text que no acaba d'aixecar el vol.
+
Sílvia Munt, que es troba en una etapa de direcció teatral molt fructífera, ha encaixat la trama de «La resposta» en un registre cinematogràfic pel que fa al pròleg i l'epíleg de l'obra.
+
Potser el text menys interessant de Friel (dels que conec) i un repartiment irregular. La millor, la Gonyalons.

Crítiques

  • Sense resposta...

    Hi falta molt poc perquè, si un entra al teatre una tarda d'estiu, acalorat i una mica despistat —és a dir, sense saber ben bé què va a veure— es pensi que s'ha programat un Txékhov. Només hi falta la imaginació dels famosos cirerers de {L'hort...}. I no és estrany que sigui així perquè el dramaturg...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català
Durada: 90 min.