Temporada Alta 2017
it

Barcelona dimarts,   24 d'octubre de 2017   Actualitzat a les   17:33 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


'El metge de Lampedusa', una història que s'ha de conèixer



Autor: T. Bruna
Publicat per T. Bruna Teatralnet
El Festival Temporada Alta estrena el 14 d'octubre al Teatre de Salt El metge de Lampedusa, una història que clama que tothom la sàpiga i que ens l'explica, en forma de monòleg Xicu Masó, instigador de l'espectacle. Els que no puguin anar a Girona, cap problema: del 20 d'octubre al 12 de novembre s'instal•larà al Lliure de Montjuïc -Espai Lliure- a fer una temporada que, segur, se'ns farà curta. Correu, per tant, a buscar entrades, perquè se'n parlarà. (http://www.teatrelliure.com/ca/programacio/tots-els-espectacles). Per cert, per al dia 20 ja no en queden!

L'espectacle respon a l'adaptació i dramatúrgia que Anna Maria Ricart ha fet del llibre Les llàgrimes de sal, de la periodista Lidia Tilotta i Pietro Bartolo. Qui és Pietro Bartolo? Doncs un metge nascut a Lampedusa, aquella illa italiana de la que tant n'hem sentit parlar i que desconeixem absolutament. Està situada davant les costes de Tunísia i és molt petita, és com una 1/4 part de Formentera. Bartolo porta 26 anys recollint la gent que cau al mar, salvant la vida a qui pot i certificant la mort als que ja no hi arriben o moren en arribar-hi. "És un holocaust. La diferència és que al temps del dels nazis, el mon tenia l'excusa que no ho sabia. Ara no la tenim, ho sabem", aquestes són paraules de Pietro Bartolo que ens diu Xicu Masó a la presentació.

L'actor explica que la idea de l'espectacle va sorgir el mes de febrer: "Vaig llegir una entrevista a Pietro i em va interessar molt com a persona. És l'home que ha vist més cadàvers en els últims 30 anys! I té la necessitat d'explicar-ho al món, recorda moltes històries humanes que li explica una gent que viu una situació intolerable. Ha fet el llibre, ha inspirat una pel•lícula Fuocoammare, de Gianfranco Rosi, que va obtenir l'Os d'Or l Festival de Berlín... Ell està convençut que no sabem res del que passa allà."

Poc més endavant, el març del 2017, Bartolo va fer una conferència a Barcelona i Masó hi va anar. "Ell no és una ONG, és fill d'un pescador del lloc, però viu en una radical primera persona els esdeveniments. S'ha entestat en fer arribar al món tot el que passa amb els mitjans que pot. Després de sentir-lo, és impossible no pensar que has de fer alguna cosa! El vaig anar a trobar i li vaig dir que jo volia col•laborar dins del que sabia fer que és al teatre. Jo vull ser tu. Vam xerrar molta estona, és encantador. No podrà venir a veure l'espectacle perquè est`malalt. Ja va tenir un ictus i diu que no sap si podrà aguantar gaire més temps per motius de salut. Parla des de la calma amb una absoluta veritat esbromadora."


L'ESPECTACLE
La direcció la signa Miquel Gorriz, que no és el primer cop que dirigeix a Xicu, que també l'ha dirigit a ell: "Som reversibles!", apunta en Xicu. Per al director: "Ha estat un regal en molts aspectes. Em venia de gust treballar en un projecte diferent com aquest, que alhora requereix el màxim respecte i pudor. S'ha treballat ràpid i bé, hem estat molt junts tot l'equip, hem coincidir en com es volia explicar... La meva feina ha estat intentar descobrir quin model de teatralitat podia aconseguir una història com aquesta, de la manera menys artificial i més sincera possible," exposa. La clau és l'autor i alhora protagonista, en Pietro: "És tot un descobriment! Ell és testimoni del que suposa el dia a dia al seu petit país i l'explica més enllà del tema dels refugiats. Darrera de tota questa gent que ell salva o intenta salvar hi ha persones que tenen il•lusions com tots nosaltres. Hem defugit sacsejar i tocar a fons les consciències del públic. No ha calgut. Explicant-ho d'una manera senzilla i planera ens ha sortit un muntatge d'altíssim voltatge emocional."

Sobre l'adaptació al teatre, Anna Maria Ricart ratifica que "veurem a Pietro però també veurem les persones que volen arribar a Europa. Ell fa tot el que pot, els escolta i ens ofereix les seves històries des delpunt de vista més personal i humà." En Xicu recorda que no tots els que van a Lampedusa són refugiats de la guerra, que també n'hi ha: "Als seus països, atemptats com el de Barcelona en tenen cada dia. Quin futur els espera als seus fills?" Al que Gorriz afegeix: "Fugir és un viatge caríssim, llarg i perillós. Han de travessar el desert sense aigua i amb tot el que comporta. Després travessen camps de refugiats i després viatgen en furgos plenes, suportant vexacions i violacions mesos i mesos, esperant les barques que els portaran a una vida nova." És per això també que Pietro intenta convèncer tothom per acollir refugiats: "Ell diu que amb els tractes que es van fer tocaria un refugiat per cada 1.500 habitants a Europa. I no hi ha manera. Pietro està emprenyat amb Europa, té una sensació gran de impotència davant l'holocaust. Però alhora està satisfet amb la gent de Lampedusa perquè es bolquen amb els refugiats i els acompanyen davant una situació de misèria, persecució i por", afegeix en Xico

El metge de Lampedusa és coproducció de Teatre Lliure, Temporada Alta i la jove productora Punt Produccions Teatrals s.l., amb seu a Banyoles, per a la que significa el seu primer espectacle de gran format.

Com a comiat, en Xicu ens ha dit una gran frase, que parteix d'un realisme natural i geogràfic: "Lampedusa és un tros de terra que s'ha desenganxar de l'Àfrica i fuig cap a Europa..."

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff