Temporada Alta 2017

Barcelona divendres,   24 de novembre de 2017   Actualitzat a les   19:43 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Rigola porta una versió lliure i essencial de Vania al Temporaeda Alta



Publicat per Teresa Bruna Teatralnet
A l'edició d'aquest estiu del Festival Grec, Àlex Rigola ens va sorprendre amb l'espectacle Who is me. Pasolini, on l'únic protagonista, Gonzalo Cunill, i tot el públic assistent, es concentraven dins d'una capsa d'aquelles destinades a protegir les obres d'art de gran valor, on la proximitat amb el públic és latent. Ara torna a utilitzar la capsa, (més grandeta, fa sis metres d'ample per 8 de llarg, amb capacitat per a 60 persones i sense sostre), per ficar-hi la seva particular versió de L'oncle Vania, de Txèkhov, resultat de profundes reflexions sobre l'art i les seves formes d'expressió per part del director. El títol és Vania. Anton Txèkhov (Escenas de la vida), i l'interpreten Gonzalo Cunill, Luís Bermejo, Irene Escolar i Ariadna Gil. Aquest matí ens ho han presentat en roda de premsa a l'Ateneu, de Barcelona, amb l'assistència de Salvador Sunyer, director del Temporada Alta. Tot seguit se'n van cap al Teatre de Salt del 16 al 19 de novembre, en el marc del Festival.

Sunyer ha volgut obrir l'acte agraint Rigola que amb aquesta ja ha portat 17 obres al Temporada Alta: "Fa anys que ens coneixem i no sé si ho fa per amistat, però si que sé que ho fa amb passió perquè, quan una cosa funciona, vols anar més enllà i això és excitant." Rigola ha volgut contestar, explicant una mica el procés personal que l'ha portat a la present creació: "Pertany a un procés de treball on estic immers des de fa any i mig. M'he posat a la recerca d'un territori on em senti més confortable, perquè hi havia alguna cosa de descontent amb el que estava fent. Fa un any vam fer el Passolini amb el Gonzalo i ha estat un dels processos més feliços que he viscut. Érem un equip petit, necessitàvem la proximitat de l'espectador." Com a continuïtat d'aquest procés va crear Ivànov, estrenada al Lliure, "la primera experiència en teatre de text en què vaig posar les normes de joc per veure si aconseguia trobar el meu camí!"

I ha estat la formula que repeteix: "Ara són quatre actors i un gran text que increpa els espectadors darrera d'una absoluta veritat escènica. El Gonzalo no és Astrov, és ell mateix. No hi ha voluntat d'enganyar ningú ni de fer trampes. Els actors són una mena de narradors que van explicant la història i, alhora, la van interpretant. És com ajuntar la vida d'un mateix a la del personatge, on les angoixes de Vania siguin les angoixes de l'actor." I el públic no és tan sols espectador: "El públic és davant d'unes persones que no sols interpreten sinó que et mostren les seves pròpies ferides, en un alt grau de generositat. Les Arts escèniques són molt àmplies, però aquest és el camí en què em sento confortable. I em sento feliç, que no es pot dir gaire vegades! Ens ho devem els uns als a,tres i ho devem a Txèkhov"


ELS ACTORS
Txèkhov ofereix un "teatre dels estats d'ànim i una vida submergida en el text." Presenta la desolació humana, parla del moment en què t'adones que allò que esperaves i el que en realitat és la vida, no és el mateix. "Hi ha un moment en què, després del dolor, et rebolques i és el moment en què comencem." Rigola ha netejat l'obra de tota la seva part costumista i ha reduït també el nombre de personatges a quatre.

Ariadna Gil, que interpreta l'Helena, assegura que "és el primer cop que jo no sabia què anava a fer! És un text maco, però amb l'Àlex no saps mai què passarà. La seva proposta era que, entre tots, investiguéssim una nova forma. El text tenia 20 pàgines, tan sols, el que significava que era l'essència, netejada de qualsevol cosa que no tingués a veure amb aquests quatre personatges", explica. I continua: "Hem tingut uns assaigs tranquils, hem compartit coses, paraules que ens afecten… Estem fent un personatge però estem esperant que entrin persones amb ganes de comunicar. També hi ha un punt d'alliberament, perquè no has d'estudiar el text. Has de fer-ho des del que t'afecta."

Luis Bermejo, que interpreta a Vania, descriu el treball com "un procés únic, un regal meravellós i un equipàs. Hi ha hagut assaigs en què hem parlat de nosaltres i de coses que ens passen per poder-les jutjar. L'Àlex ens ha portat a un present absolut i ens ha posat els quatre en aquesta direcció." I sobre l'Àlex: " El vehicle ha estat l'humor, ell és un catxondo i ens ha vehiculat."

Gonzalo Cunill -o Astrov- reitera que "no hi ha fronteres entre l'actor i els personatges. Ha estat un treball de deconstrucció. L'espectador ha de veure que les paraules de Txèkhov les està dient l'actor. La distància amb el públic és la mateixa que tenim entre els companys. Cada actor conserva el seu propi nom", diu l'actor que, després d'aquestes dues experiències, diu bromejant -o no-: "Em penso que jo ja no surto de la caixa! Té vici..."

Irene Escolar -Sofia- opina que "no és un acte de generositat nostre, ho és de tot el públic que hi assisteix, també. És molt curiós quan dius una cosa al públic i veus com li cau la llàgrima! No sé si ho he de dir, però és un regal per a l'espectador."

I sobre l'obra en general: "És com quan et trenques un braç i te l'han de tornar a posar a lloc. Hi ha un moment molt dolorós, però després ja va posant-se bé. O fins i tot millor que abans. Però el dolor s'ha de passar i acceptar. I és així com l'espectador i l'actor connecten. Els actors es despullen emocionalment i aquesta sinceritat és el que hem volgut regalar a l'espectador, tot i emprant les paraules de Txèkhov i patint-les com si fossin seves."

Sobre la recent dimissió de Rigola de la direcció de Teatros del Canal, coproductors de l'espectacle, el director ha dit: "Ja vaig fer les declaracions que havia de fer molt clares quan vaig marxar. Ja no necessito parlar-ne més. Dir que sóc molt feliç amb aquest Vania, com feia molt de temps que no ho era. I m'he pogut dedicar del tot a la creació artística."

També s'ha parlat del moment actual als teatres, centrant-ho al Temporada Alta: "Penso que ens afecta molt bé. Porto anys veient milers d'obres i mai he vist el públic anar al festival com ara, absolutament implicat. Hi ha una situació social que tots hem de viure i fa que tinguem ganes de connectar amb el que som com a persones", conclou Sunyer.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff