Campanya Circ Cric
butlleti_banner

Barcelona dimarts,   24 d'abril de 2018   Actualitzat a les   11:45 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


‘Un Santos (sense el Santos)’ un tribut al Mestre a Montjuïc



Publicat per Teresa Bruna Teatralnet
El Teatre Lliure de Montjuïc acull aquest dissabte dia 13 un tribut al Mestre Carles Santos, que ens va deixar el passat 4 de desembre. "És natural i civilitzat que els teatres honorin els seus morts. Són llocs on es deixen moltes emocions compartides i queden per sempre habitats d'energia. Però abans que res, vull puntualitzar que és un homenatge que es fa al Lliure però que el fa tota la professió. No és iniciativa nostra. O si. Però hi va haver un moment en què tots els telèfons van sonar alhora perquè tots vam sentir la necessitat de fer-li un homenatge." Així ha començat a parlar Lluís Pasqual, director del Lliure, aquest matí a la presentació de Un Santo (sense el Santos), un tribut al que hi participen 43 artistes que van estar a prop d'ell. Serà una única funció, irrepetible, perquè venen persones de molts llocs difícils d'aplegar. Un homenatge merescut de molta gent que l'estimava, entre els que hi ha noms com Begoña Alberdi, Frederic Amat, Avelina Argüelles, Inés Boza, Cabo San Roque, Cor Lieder Càmera, Pep Cortés, Joana Estebanell, Toni Jodar, Agustí Fernández, Cesc Gelabert, Mónica López, Àngels Margarit, Lulú Martorell, Josep Maria Mestres, Francesc Orella, Sol Picó Anna Ycobalzeta… La trobada està coordinada per Montse Colomé i Anna Llopart, dues persones de diferent generació que han estat sempre molt properes a Santos, com ajudants de direcció, amigues i col·laboradores.

Pasqual ha continuat recordant moments compartits amb l'artista: "Ha vingut moltes vegades aquí, tenim un llistat de més de 20 espectacles. Hi va fer una Residència i tot!" Parla sobretot dels principis del Lliure: "Ens vam conèixer molt, ens trobavem a casa seva, un lloc tan singular on el piano estava a tocar de la banyera!" Al Lliure, Santos va ocupar-se de la direcció musical de l'òpera de Brecht Mahagonny (1977), que va dirigir Fabià Puigserver: "El món d'en Santos estava fet de marisc, de paelles, i sobretot, de dones", diu Pasqual. També ha recordat que va obrir i inaugurar el Lliure de Montjuïc. I assegura que "de tots els músics que feien teatre, Santos era el més lliure. Era admirable la seva facilitat per inventar coses noves, per dirigir… " I ens ha dit una frase que li va dir Joan Brossa i que va ser la que li va disparar inquietuds artístiques: "Ara ja saps tocar el piano. I ara què?"

El fet que el Lliure pugui acollir aquest l'espectacle es deu a que la companyia Inextremiste, de circ, ha hagut de suspendre aquesta setmana les seves actuacions per una lesió.


LES COORDINADORES
Montse Colomé és ballarina. Ha explicat la seva relació amb Santos: "El vaig conèixer quan tenia 30 anys i he conviscut amb ell fins al final. A la seva primera etapa es va dedicar a posar música a escena i ben aviat va demanar ajuda a la dansa, a la plàstica, a les lletres… Hem treballat junts interpretant i jo també com ajudant." I ha recordat el primer treball que van fer junts, avui impossible de reproduir, al seu parer: "Hi havia un forat al mig de l'escenari, que jo havia fet amb una serra, per on ell treia el cap i jo ballava al seu voltant! Avui una serra a l'escenari…? No!" Assegura que se'n reia de la paraula avantguarda! "Ser al seu costat ha estat un recorregut salvatge que m'ha fet descobrir mons nous. Em costarà d'oblidar!" Diu que a poc a poc, Santos va anar agafant una imatge de personatge únic, imaginari. "Amb l'Anna hem preparat un recorregut per la seva obra amb amics que ens han ajudat. Sobretot a partir del 2000, que és quan li va començar a trobar el gust a escriure textos!"

Anna Llopart ha començat a treballar amb ell més tard, com ajudant de direcció: "Vaig entrar a l'època de les òperes, quan treballàvem amb moltes partitures i amb arranjaments, Ell, sobretot, és músic. Però els últims anys, cada vegada feia menys partitura i més textos. Tot i que el tractament era musical, hi havia un contingut de textos personals." A més: "Era una persona absolutament honesta i generosa. Tothom que l'ha conegut té moltes ganes de participar a l'homenatge!"

Colomé i Llopart han recordat que treballar amb Santos era molt enriquidor, però que no era fàcil: sempre volia explorar els límits.


EL CONTINGUT
L'espectacle està construït amb fragments de diversos espectacles, escenes memorables dissenyades pel geni desaparescut. Entre d'altres, hi ha fragments de títols que ja parlen del seu tarannà per si sols: Té Xina la fina petxina de Xina?; Bujaraloz by Night, Piano lerolerolero lalero; El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora; Brossalobrossotdebrossat; Sis tenores i un senyor; Maquinofòbia pianolera... i les més recents Patetisme il·lustrat i Esquerdes parracs enderrocs.

"Volem ensenyar el Santos pur, la seva essència. No hi ha elements escenogràfics, hem decidit donar-li buidor per destacar el contingut. Tothom té ganes de fer alguna cosa, encara que sigui 10 segons. Penseu que l'espectacle dura una hora i tenim 43 persones!", diu l'Anna. Explica també que, quan treballes amb Carles Santos, la seva manera de dirigir deixa petjada. Fins al punt que un dels que hi participen, Pep Cortés, que va ser el primer actor que Santos va pujar a l'escenari, va fer una interpretació a l'assaig que semblava talment Santos. "Volem reproduir el seu univers, fragments de cant coral, de solistes, textos, textos ballats... Ell feia servir tres mons: música, text i dansa." Les actuacions estan pensades "en l'ordre que ell les hagués posat. Nosaltres el coneixíem molt i crec que ho hem fet igual. Ho hem parlat i ens hem posat d'acord perquè, tot i pertànyer cada una a una època diferent, l'essència de Santos és la mateixa!"

És important saber que s'ho han plantejat com un espectacle, no com un homenatge. "Ho hem pensat com si ell fos aquí i farem, un treball absolutament en temps present. Ell hi serà, rotundament. De la mateixa manera que hi era a cada bolo, encara que no a tots personalment."

Lluís Pasqual ha recordat que, en ocasió dels 70 anys, se li va fer al Lliure una festa sorpresa també amb amics que havien treballat amb ell. Ha preguntat si s'hi assemblaria: "Doncs si. És el que més s'hi acosta. Li farem una festa sorpresa com si l'enganyéssim i el portéssim fins la sala, on es retrobaria amb la seva gran família. No és un acte de Protocol. És de carinyu" Tampoc hi falta l'humor: "Hi és, perquè és una mirada a tot el que ell ha anat fent i tenia un finíssim sentit de l'humor. Hem anat fent deixant-nos portar pels records, però d'una manera no analítica, més aviat intuïtiva. La idea és que els espectadors sentin que Santos està ben viu!", conclouen.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT Bànner genèric