Temps salvatge

Barcelona dilluns,   28 de maig de 2018   Actualitzat a les   22:34 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Emma Vilarasau i Eduard Farelo protagonitzen 'Si mireu el vent d'on ve'



Autor: Ros Ribas
Publicat per Teresa Bruna Teatralnet
El Teatre Lliure de Montjuïc acull l'obra de Nell Leyshon Si mireu el vent d'on ve "una traducció estranya del títol original perquè aquí no tindria sentit", ha dit Lluís Pasqual, a la presentació. I és que el títol és Comfort me with apples, que vol dir consola'm amb pomes "una cosa que aquí no solem fer ni dir. Però tenim la cançó aquella de les Pometes del pomer, i li hem pres una frase que ens ha semblat que sonava bé", continua el director del Lliure. Bé, això com a anècdota. El que compta és que la protagonitzen dos grans de casa nostra, l'Emma Vilarasau i l'Eduard Farelo, que aquest cop són germans, acompanyats de Laura López, Lluís Màrquez i Claudia Clos. Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa amb la presència de tot l'equip inclòs el director, Fernando Bernués. I tot un luxe: l'autora del text Nell Leyshon. L'espectacle s'instal•la a la Sala Gran del teatre, del 14 de febrer al 18 de març.

Fernando Bernués ha explicat que l'origen del projecte és a la lectura d'una novel•la de l'autora: "Em va captivar! Uns anys més tard vaig descobrir que també escrivia teatre, explorant territoris no habituals i d'una manera molt personal. La Nell empra un llenguatge auster, on compten molt més les insinuacions que les paraules. Això ens ha obligat a pensar més i també creiem que l'espectador hi estarà més atent." Ha manifestat la seva satisfacció de tenir aquí l'autora i sobretot de poder estrenar l'espectacle al Lliure "perquè desprèn un esperit col•lectiu de respecte a la creació."

Nell Leyshon ens ha volgut situar en context més que parlar-nos de l'espectacle: "He estat escrivint un llibre durant molt de temps i he acabat en un moment terrible, creia que em moriria i tot. Vaig pensar que havia de sortir de casa com sigui, que el llibre ja estava i que necessitava prendre l'aire. Algú em va dir que a Barcelona s'estrenava una obra meva i... vaig arribar ahir. Quan vaig veure l'assaig... em va passar tot de cop! Quines interpretacions, quin nivellàs de tot plegat: llums, disseny d'escenografia... quin privilegi que t'estrenin!"


L'ARGUMENT
No us el podrem explicar perquè no hi ha hagut manera que ho fessin. Però també tenim el context. És una obra rural, enigmàtica, que passa en un poblet que viu de la sidra. Dos germans, home i dona, es cuiden d'una granja de pomes. Ella té una noia i un noi, però manifesta sense embuts la seva predilecció pel noi, fins al punt que la filla ha marxat de casa. "Tot passa en un dia molt especial per a la família, condicionada pels costums i la tradició del lloc. És una obra realista, dura i, a la vegada, poètica. Els personatges no expliquen què passa, però passa. Crec que fins la segona part, el públic no sap ben bé què els estan dient. Però hi ha un moment en què el meu personatge ho explica tot de cop", exposa l'Emma. I encara diu: "Amb en Fernando feia temps que buscàvem una cosa per fer junts. Quan m'ho va proposar, em va semblar que l'ideal era el Lliure de Gràcia. Però quan la va llegir en Lluís ens va enviar a la Sala Gran. I tenia tota la raó, perquè la profunditat de l'espai fa els personatges petits, perduts... En aquest cas, l'espai gran hi juga a favor.

La Irene (Vilarasau) té una vida difícil i dura. Intenta conservar allò que té i que ha heretat dels pares. L'obra parla de l'herència dels avantpassats que anem carregant en una mena de motxilla i dels que hauríem de saber desprendre'ns. "Són gent de camp, brutals, que viuen com animals. També parla de la relació de les persones amb la terra, com la cuiden... La finalitat és que quedi alguna cosa de tu quan mors. I la terra és generosa. La Irene és com un animal que tira endavant malgrat les ferides que ocasiona el no voler acceptar què els passa."

En aquest sentit, Farelo assegura que la Terra és un personatge més. "És omnipresent. La gent hi està enganxada, el lloc on viuen determina què serà la seva vida. La gran feina que hem tingut ha estat interpretar tot el que no diuen els personatges. Però és una escriptura embriagadora, perquè et fa voler saber què hi ha al darrere!"

Laura López interpreta la Brenda: "Hi ha una harmonia cruel a la família. La Brenda és rebutjada però ha heretat la fortalesa de la mare. Per això es desencadena un shock entre mare i filla, quan torna. És la lluita per ser algú."

Lluís Marquès diu que el caràcter del seu personatge "és no dir, callar i tot el que això comporta. Li costa prendre decisions. No està de gust a casa, però hi és per comoditat."

Finalment, la Linda és una persona que "ve d'un altra món no llunyà. I és amiga del noi."


UNA HISTÒRIA CAPTADA DE LA VIDA
Nell diu que la va escriure l'any 2005 i la va situar en un context semblant al que ella va créixer: "Vaig néixer en un lloc molt especial de Anglaterra. Als 11 anys ens vam traslladar a un poble, només a 5 km, però molt diferent. Era un poble senzill, habitat per gent senzilla, analfabets, primitius, secs... Jo anava a visitar les cases del poble i observava. M'agradava molt fer-ho. Tot el que explica l'obra ve del contacte amb aquelles famílies que vivien faltats de tot comfort, com animals." El títol està inspirat en una persona concreta que la va fascinar:" un home molt dur, però excepcionalment amable, que ja tenia 70 anys i continuava treballant al camp i sense cobrar res. Era orfe, els amos de la propietat el van acollir i tota la vida s'hi va sentir obligat i agraït. Era de mentalitat simple però encantador. I dormia en una habitació plena de pomes!" Nell comenta que fins i tot el llibre aquell tan llarg, el que va acabar aquesta setmana, també parla inspirat en aquella etapa.

Sobre el muntatge, encara afegeix: "M'ha fascinat! M'encanta la diferència que mostren entre el món intern i l'extern. M'agradaria que els espectadors ho vegin d'una manera activa, que es comportin com detectius. Jo els hi ho obligo una mica perquè no explico gaire. M'agrada la literatura anglesa perquè té molt de subtext."

Encara ens han dit més coses sobre les pomes, que també en són protagonistes. Marc Rosich, que ha traduït el text de l'anglès, els va confessar que va tenir dificultats per traduir... 14 noms de pomes diferents! Alguns fins i tot els ha deixat en anglès. Per altra banda, els dos germans, quan estan nerviosos parlen de pomes i es tranquil•litzen. "És el que més coneixen i el que saben cuidar. Això els arriba a calmar en els moments més durs." I encara han afegit que a la Bíblia hi ha moltes pomes. A banda de la que fa fora del Paradís a l'Eva, diuen que El Càntic dels Càntics de Salomó parla de que hi ha 300 classes de pomes. "Són com el capitalisme. Hi ha molta varietat, però es poden reduir en una sola cosa...!"


SOBRE L'AUTORA
Nell Leyshon va néixer i va créixer a Somerset, i va passar la meitat de la seva infància a Glastonbury i l'altra meitat en un petit poble agrícola a la vora dels nivells de Somerset. Va tenir una educació mixta i va acabar assistint a la universitat d'art un any abans de traslladar-se a Londres. Va entrar al món del cinema treballant com assistent de producció amb directors com Ridley i Tony Scott. Va viure a Madrid i a Salamanca. De tornada va. assistir a la Universitat de Southampton com a estudiant madura. Només després del naixement del seu segon fill, l'any 1995, va començar a escriure seriosament. Actualment es considera una de les dramaturgues més reconegudes del panorama britànic. El seu llibre El color de la leche li va fer merèixer el premi del Libro del Año de España l'any 2012.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT Bànner genèric