Incògnit

    0

    Crític: Andreu Gomila

    Mitjà: Time Out

    Què som si perdem els records? Si perdem la nostra identitat? Res, absolutament res, li diu la Martha a la Patricia. Acaben de conèixer-se, són amants i no s’ho han dit tot. I formen part d’una de les tres històries d’aquesta brillant obra de Nick Payne que gira al voltant del cervell d’Albert Einstein, un home, en Henry, que ha perdut la memòria per sempre, i una neuròloga, la Martha, que fa poc que ha descobert que és lesbiana mentre se n’adona que tots nosaltres no som res més que un punt dins un punt en un abisme.

    Payne és un autor britànic que parla de la ciència per intentar entendre el món. Així eren ‘Si existeix, encara no ho he trobat‘ i ‘Constel·lacions‘, dues obres que hem vist aquí. I així és ‘Incògnit’, on quatre actors molt solvents donen vida a dinou personatges al llarg de 60 anys. Mònica Bofill ens presenta un muntatge auster, però efectiu, que no carrega les tintes a nivell emocional gràcies a una ‘troupe’ on destaca la versatilitat de Victòria Pagès i la intensitat i tendresa de Paula Blanco. La història és tan bona que no calen escarafalls, sinó només explicar-la amb la rapidesa del vodevil i la serenor d’una classe de física.

    Genèric saT! 18-19