La Plaça del Diamant

    0

    Crític: Santi Fondevila
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: La plaça del Diamant

    Els projectes escènics de les escoles de teatre són importants en tant que suposen un repte de caire professional per als seus alumnes i postgraduats així com l’oportunitat de mesurar què han après davant del jutge inapel·lable, el públic. Més encara si aquest repte es trasllada a un escenari de les dimensions i categoria del Teatre Victòria, amb un títol tan nostrat com ‘La plaça del Diamant’, amb un director de la categoria de Paco Mir i fins i tot amb la presència del president de la Generalitat en la primera de les funcions programades al llarg del mes de gener. Però per què ‘La plaça del Diamant’? L’obra de Mercè Rodoreda és per a molts una obra major de la literatura catalana tot i que vista avui dia les desventures de Natàlia, la Colometa, voregin el fulletó.

    En fi, del que es tracta en tot cas és d’explicar la història i això les actrius i actors d’Eòlia bé que ho fan amb entrega, en una versió reduïda, cosa que és d’agrair, i amb una simplificació més funcional que dramàtica. A la posada en escena li ve gran l’escenari del Paral·lel i denota el bon gust de Mir pels esquetxos i sobretot per les vinyetes de tebeo, a les quals no els cal cap dramatisme.

    Genèric saT! 18-19