Nit de reis (o el que vulguis)

    0

    Crític: Andreu Gomila
    Mitjà: Time Out
    Espectacle: Nit de reis (o el que vulguis)

     

    La comèdia de Shakespeare ‘Nit de reis’ és canònica. És un joc d’embolics de traca i mocador destinada a que ens petem de riure encara que sigui en rus, com ens va demostrar Declan Donnellan a Temporada Alta 2017 o, més modestament i en català, Pau Carrió el 2017 al Lliure, amb la Kompanyia. Els Pirates, a l’Akadèmia, han atacat l’obra del Bard sense els recursos dels seus predecessors, ni amb la seva imaginació. Li falten moltes coses a aquest muntatge, i no ho dic només per haver-la reduït a dues hores.

    Shakespeare ens explica la història de dos germans bessons, Viola (Lluna Pindado) i Sebastià (Eduard Autonell), que arriben naufragats a Il·líria. Tots dos es pensen que l’altre ha mort. Viola es transvesteix i esdevé Cesari per passar al servei del duc d’Orsino (Xavi Frau), que està bojament enamorat de la Comtessa Olívia (Mònica Barrio), que li dona carabasses. Enmig dels dos nobles, tota una cort de criats embolicaran la troca a més no poder, amb el pobre majordom Malvolio (Carles Gilabert) que serà la riota del servei. Aquí, el bufó Festa (Mònica Portillo) fa de contrapunt per la seva llengua llarga i la fina ironia del seu verb, cosa que no veiem en el muntatge dirigit per Adrià Aubert.

    A la funció li falta grapa i el ritme de vodevil que provoca que una comèdia avanci, que els gags no caiguin en sac buit. Només amb Malvolio i el senyor Andreu (Ricard Farré) esbossem algun somriure. Tot va massa ràpid i alhora és tan lent… Ni les cançons ajuden, sobretot quan alguna lletra maldestra fa dir a Festa que “la pluja plou” o quan es desvela la trama, que veiem venir d’una hora lluny. Una llàstima.

    Genèric saT! 18-19