Continuem amb l’opció de separar el gruix de la programació del Grec per continguts temàtics, que és la que ha escollit el director del festival, Cesc Casadesús, per facilitar una possible ruta per als amants específics de cada disciplina. Ara parlarem de dansa, ja que ens han presentat quatre propostes molt diferents i d’alta qualitat,  totes signades per grans noms. del gènere. N’hi ha dues internacionals: Split, de Lucy Guerin (Austràlia) i Programa mixt, de Kyle Abraham (EUA) i la seva companyia A.I.M.  I també Here, de la coreògrafa catalana Lali Ayguadé, que codirigeix  per primera vegada i ha escollit el ballarí Guilhem Chatir. I un d’híbrid: La set i la revolució, perquè barreja la dansa, l’humor i el llenguatge de quatre artistes que han format l’Osso Club. Són: Enic Ases, Andrés Corchero, Pep Ramis i Piero Steiner.

Som-hi per ordre d’estrena!

HERE, de Lali Ayguadé & Guilhem Chatir
Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor
Dies 3 i 4 de juliol

La posada en escena de Here  és una col·laboració entre dos coreògrafs, la catalana Lali Ayguadé i el franco marroquí Ghilhem Cahtir. “Tots dos som molt diferents i, a més, comptem amb una cantant, la soprano Astrid Stockman”,  explica la Laly.  La proposta compta amb el recolzament del programa  Pyrenart de cooperació territorial de la Unió Europea.

Sobre els dos creadors, la Laly explica que “som molt diferents, sobretot en la forma de iniciar un procés. Però també està bé ser diferents.” La coreògrafa ens explica com es van conèixer: “Vaig fer un taller i ell hi era. I em va agradar el seu moviment.” I afegeix coincidències:Teníem ganes de jugar diferents formes de l’art, i vam pensar en una cantant lírica. Here és un mon que formem amb normes establertes per la cantant, que és la dictadora i la vigília. És com una deessa manipuladora que ho vol controlar tot.”, continua la Lali.Els acompanyenJoana Gomila “que juga amb l’electrònica,” en la composició musical, Aida Gabriëls ha fet la dramatúrgia i Martina Cabanas, l’escenografia. Cesc Casadesús assegura que “és molt potent a nivell de moviment.”

L’argument presenta, doncs  una persona que observa i dos individus que neixen,  no tenen cos, comencen molt similars i acaben diferenciant-se. pregunta de quines coses els acosten i quines els separen. Els dos personatges acaben d’arribar a un lloc que ja hi era abans que ells hi apareguessin, i que continuarà existint després. Viuen ara i aquí i miraran d’adaptar-se a les circumstàncies, guiats per la veu de la soprano que els ajudarà a descobrir les seves emocions. I en aquest viatge iniciàtic descobriran que potser han de trencar normes i estripar veritats absolutes per retrobar el seu jo més autèntic.

Abans d’acabar, la Laly ens diu que està treballant una trilogia més teatral, tot i que a partir del moviment, amb dramatúrgia i que compta amb l’acompanyament de Jordi Oriol.
……………………………………….

SPLIT,
de Lucy Guerin
Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch
Dies 5 i 6 de juliol

“Un espectacle que ens arriba de Melbourne signat per una gran coreògrafa australiana que viatja per tot el món”, explica Casadesús, en absència dels artistes a la roda de premsa. És la història de dues dones que treballen en una cinta que posen al terra i van marcant territori, que es va fent petit. Una va vestida i l’altra despullada. S’enfronten a un espai cada cop més limitat, reflex d’un món on la pressió creix a cada moment i on els recursos són cada cop més escassos. Faran servir el moviment per expressar les emocions, el dolor i el conflicte que implica la relació amb els altres. “El resultat és una peça tan deliciosa i delicada com senzilla, ja que no requereix escenografia ni attrezzo de cap mena més enllà dels cossos de les protagonistes, evolucionant al so d’una música electrònica i sovint repetitiva composta pel britànic Scanner (nom artístic de l’artista Robin Rimbaud). Us prometo que és preciós, preciós”, diu Casadesús, entusiasmat.

L’australiana Lucy Guerin és coneguda per la seva tècnica i originalitat, i amb Split -presentat el 2017 per l’Art House de Melbourne- va rebre el premi a la millor ballarina i sis nominacions als premis Green Room 2018.
……………………………………….

A.I.M / Kyle Abraham
Mercat de les Flors – Sala Maria Aurèlia Capmany
Dies 9 i 10 de juliol

Tampoc ha pogut assistir a la presentació, pel que Casadesús ens explica que Kyle Abraham és “el coreògraf més important de l’època de Obama. Ve del hip-hop i de la dansa post-moderna, filtrada pel hip hop.” Ens porta un programa mixt format per quatre peces  sensuals, provocadores i d’alta intensitat, agrupades sota l’aixopluc de A.I.M, anteriorment Abraham In Motion, productora que es marca com a objectiu crear un treball “interdisciplinari i evocador”. 

Kyle Abraham és un talent encara  molt jove (va néixer en plena cultura del hip-hop de finals dels anys 70, ) però va tenir una formació clàssica que incloïa l’estudi del violoncel, el piano i les arts visuals. Basa la seva feina en el so, el comportament humà i els aspectes visuals, punts de partida d’una recerca coreogràfica que, en escena, pren la forma d’una dansa inclassificable, entre el ballet i les danses urbanes, que els ballarins interpreten en uns registres que van del hip-hop a les formes més elegants del jazz, l’afro o els ritmes electrònics. L’acompanyen uns ballarins i ballarines que procedeixen de disciplines diverses però que posen en comú a l’escenari el seu  background  personal.  

I no ha estat mai a Barcelona. Serà, doncs, tota una descoberta!
……………………………………….


LA SET I LA REVOLUCIÓ
de Osso Club: Enric Ases, Andrés Corchero,
Pep Ramis, Piero Steiner
Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch.
Dies 12 i 13 de juliol

Quatre artistes, dels grans, que porten més de 25 anys anys treballant i investigant cadascú en el seu llenguatge creatiu, s’han unit per treballar junts i veure fins on els porta l’experiència. Parlem de Pep Ramis, director d’escena, cofundador de la companyia Mal Pelo i del Centre l’Animal a l’Esquena, ballarí i actor;  Andrés Corchero, ballarí i coreògraf, pedagog i especialitzat en la dansa butoh; Piero Steiner, actor i director d’escena que ha treballat en diferents companyies de teatre, circ i dansa (Tricicle, Baró d’Evel, Ernesto Collado…) professor d’acròbacia i teatre i Enric Ases, actor, director i autor teatral, que també ha conviscut amb companyies tan variades com Los Los, Teatre de Guerrilla o La Fura dels Baus, entre d’altres.

Inclassificables, els hem situat a la dansa perquè ens els han presentat el mateix dia i n’hi ha dos, almenys, que venen d’aquesta disciplina.

“Ens sentim còmodes en aquesta escena híbrida, amb quatre personatges provinents de mons tan diferents. Tots rondem els 60, en som conscients i acceptem el que ens toca: deixar-nos endreçar per dues dones, que són maria Muñoz i Leo Castro.” Tot i anar per camins diferents: “sempre hem sentit que teníem alguna cosa en comú i ganes de treballar junts. Buscar quin era el llenguatge i el codi que ens podria unir… Vam estar una setmana tancats a la cova i ens ha sortit un llenguatge poètic, metafòric i de narrativa subtil” explica l’Enric Ases.

Diuen que “pel fet de ser quatre homes reflexionem sobre la masculinitat, però en realitat ho fem sobre l’ésser humà.” Pel que fa a l’argument, l’Enric Ases exposa que “la peça reflexiona sobre el moment vital en què ens trobem, sobretot pel que fa al físic i a l’edat. Tots quatre hem treballat molt i podem reflexionar enrere per poder mirar endavant. Venim de mons aparentment diferents i hem trobat una textura comú, però en cap moment hem anul·lat les identitats.” Diu que l’espectacle   “planteja més preguntes que respostes. Una de les preguntes és Què ens ha passat? i la resposta és una reflexió interna més poètica que literària.”   Assegura que l’espectacle mostra un moment vital d’ells que està “entre l’esperança i la decepció. L’esperança del futur i la decepció per coses que trobes si mires la vida. Intentem treballar amb les nostres contradiccions.”

I la creació: “Partim de improvisacions de materials personals. Hi poses una manera de moure’t i d’entendre la vida. Després ho ordenes i al final intentem que surtin matèries universals i que entrin a tothom.” opina l’Enric Ases. I continua: “N’ha sortit un moment dolç de revisió de la nostra feina, amb molt d’humor per dins… Vull remarcar lo bé que ens ho hem passat. Fins i tot ens hem atrevit a cantar! Volem que el nostre viatge agafi l’espectador de la mà i no el deixi anar fins al final.”  

L’espectacle comparteix un somni de tots: la revolució, “perquè som fills d’una generació que no ens la va deixar feta. Per fer-la, hi ha mètodes diferents a cada moment històric. Nosaltres ho traslladem preguntes com ara: què projectaves? que projectes ara? quins somnis tenies? què ha passat i què pot passar?” Però: “Més enllà del discurs, que és important, l’espectador ha de veure un espectacle.” 

La direcció de l’espectacle està compartida per tots quatre. La coreògrafa Maria Muñoz els ha aportat la mirada externa i ens ha ajudat a sintetitzar. També els ha ajudat Lilo Baur, antiga col·laboradora de Peter Brook; Leo Castro com assistent de direcció, Fanny Thollot, de Mal Pelo, que ha fet la banda sonora… Han treballat molt ben acompanyats!

Sobre els llenguatges: “hi ha tres escenes en què el text és bàsic, però està molt equilibrat. És una peça híbrida. No podem dir que ballem i fem teatre. Però ballem i fem teatre!”

Genèric saT! 18-19

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here