Estrena mundial de 'L'enigma di Lea', de Benet Casablancas, al Liceu
El Gran Teatre del Liceu estrena mundialment el proper 9 de febrer, l’òpera de nova composició de Benet Casablancas L’enigma di Leaamb el text del professor i filòsof Rafael Argullol.  La nova producció del Liceu compta amb la direcció d’escena de Carme Portaceli, la direcció musical de Josep Pons i un repartiment excepcional amb Allison Cook com a Lea, José Antonio López com a Ram, Xavier Sabata com a Dr. Schicksal, i fins a un total d’onze solistes que es completen amb una gran presència de cor a l’escenari -més de 70 coristes- i una orquestra de 78 músics al fossat. Televisió de Catalunya enregistrarà la nova òpera i la retransmetrà posteriorment en diferit. Per la seva banda, Catalunya Música l’emetrà en directe el dia 12 de febrer.

El projecte sorgeix el 2011, quan els dos autors van col·laborar en una obra on la literatura i la música convisquessin de forma equilibrada. L’enigma di Lea és considerat un conte mític pel mateix autor, un mite que entra en confusió amb la pròpia realitat. Aquesta història és una història d’amor, encara que així mateix la història d’un secret. Segons Argullol “la portadora d’aquest secret, Lea, és una dona que, després de ser sotmesa a circumstàncies excepcionals, convertida en protagonista absoluta, deambula per l’espai i el temps, pels països i pels segles, nàufraga en l’existència, posseïda per una passió gairebé impossible de canalitzar”.

La música –encara que sempre dialogant amb l’escriptor- segueix el relat, tot donant caràcter, acompanyant i definint els personatges que es van presentant ordenadament en la seqüència escènica. L’obra s’organitza en tres parts i quinze escenes, i en principi aquestes tres parts responen, en l’estructura musical, a la idea d’exposicióscherzo i finalment «moviment lent», tal com ens explica Casablancas. Des del punt de vista sonor, cada personatge té característiques singulars que li donen caràcter: la tessitura i un tractament vocal diferent assenyalen una opció teatral.

Quant a la posada en escena, Carme Portaceli situa el primer acte en “un futur distòpic, referència visual per a qualsevol europeu del segle XXI. Un món uniforme, on tothom pensa igual, vesteix igual, com si es pertanyés a una secta de la qual, si en surts, ets un outsider immediatament i has de ser castigat i «uniformitzat». Un món de terror.” En el segon i tercer actes Portaceli fa tornar l’acció als nostres dies, a una mena de «manicomi» on hi ha els outsiders que han de ser tractats per ser com tothom. “L’essència del món distòpic ja existia al nostre present”, assegura la directora.

Exposició ‘L’ull de la música’

En els últims deu anys, la creació visual al nostre país en el camp de la música ha donat fruits d’una gran originalitat gràcies a l’aparició de nous talents en el camp de la fotografia que busquen reflectir amb l’objectiu la cara invisible de la música.

L’exposició L’ull de la música que acull el Balcó Foyer permet contemplar la seva obra inspirada en l’art sonor i en els seus protagonistes, en l’impacte que provoquen i en la sensació que transmeten de l’element musical. Presenta vuit visions molt diverses que representen l’art dels músics tot fent-nos veure el seu esperit des de punts de vista contraposats, des del naturalisme irònic d’Igor Cortadellas, el caràcter cinematogràfic de Josep Molina, la mirada descarnada de May Zircus, la naturalitat d’Eva Guillamet, el talent que retrata Michal Novak, la fantasia infinita de Zabet, la sòbria espectacularitat de Ricardo Ríos i el directe vibrant de Martí Artalejo.

Estrena: Dissabte 9 de febrer a les 18 h al Liceu.

Més info: liceubarcelona.cat

 

 

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here