Foto de família de les companyies assistents a la presentació de la nova temporada de La Gleva Teatre

La Gleva Teatre ens ha citat aquest divendres per presentar-nos la temporada a venir, que engega aquest dimecres dia 9 amb Mario Gas. Ara us ho expliquem, però primer voldria dir que, parlar d’aquesta roda de premsa mereixeria la categoria de crònica, per l’acollida, per l’amor al teatre que va desprendre, per les persones que ens acompanyaven i, també, és clar, pel contingut. El periodista Albert de la Torre, que va obrir ara fa un any el teatre amb la seva companya Bàrbara Granados, va exposar que “aquesta és una iniciativa privada amb poques persones i moltes il·lusions, que va néixer amb la idea de fer alguna cosa amb sentit. Portem un any i estem contents. És un espai petit però acollidor que desprèn aquest sentit cultural i teatral que li volem donar.” Com que ha anat bé, han fet un pas endavant i han agafat un altre local just al davant: “Volem donar acollida a les companyies, oferir-los residències i també unes condicions de taquillatge superiors. En definitiva, un  mínim de mitjans econòmics per tirar endavant: Vetllem perquè tothom treballi en condicions, amb gires assegurades… És tan senzill com complicat, però aquest és l’objectiu principal.”

El projecte s’ha canalitzat creant la productora Amici Miei, sota l’aixopluc de la qual acolliran 6 companyies residents i faran 12 produccions pròpies. Dit això, Albert de la Torre i la directora artística de la sala, Júlia Simó, van passar a presentar-nos la programació al revés: començant per l’últim. Nosaltres, per posar-vos en alerta davant la possibilitat que s’esgotin les entrades, començarem pel principi.

 

AMICI MIEI, UNA VETLLADA AMB MARIO GAS
Creació de Mario Gas i Bàrbara Granados
Una producció d’Amici Miei Produccions

Del 9 al 27 de gener

Torna aquest espectacle de Mario Gas, acompanyat per Bárbara Granados al piano i la participació d’alguns dels seus amics. En Mario ha començat la presentació amb una frase de Valle Inclán: Malos tiempos para la lírica. I és que “Estem passant uns mals temps i tenim l’enemic ben aprop. És per això que estar amb amics ve de gust. A més, jo sóc del barri i em vaig preguntar: què faig a casa?  Vaig parlar amb l’Albert i em va deixar venir!”

El títol del projecte és un record per a la pel·lícula homònima de Mario Monicelli, la història d’uns quarentons que van deixar de créixer quan tenien deu anys i es diverteixen amb les seves aventures de nens, on tot és pretext per a riure. Hi ha poemes, cançons “la Bàrbara i jo xerrem troços d’obres de teatre, comentem coses del dia…I a cada funció hi ha un convidat especial diferent, el que fa que cap dia sigui igual.” L’espectacle es va estrenar la passada temporada amb cinc funcions i, enguany, ja se n’han programat 14. Amb poemes de San Juan de la Cruz a Vinyoli, de Cristina Fernández Cubas a Valle-Inclán, de Wisława Szymborska a Fernando Fernán Gómez o Enric Casassas.

Preneu nota ja de on heu de trobar les entrades: No em vull perdre el que fan a La Gleva 
——————————————————————–

UN RECORD PER A RICARD SALVAT
‘PRIMERA HISTÒRIA D’ESTHER’
de Salvador Espriu / Ricard Salvat
Una producció de Vuitè 4art, La Gleva i Amici Miei
De l’1 al 17 de febrer

Ricard Salvat ha estat un dels grandíssims directors que ha tingut Catalunya. Va recuperar la dignitat per al teatre als anys 50, en ple franquisme; va fundar l’Escola Adrià Gual, a la Cúpula del Coliseum, “per on hi va passar tothom i d’on van sortir gran part de la generació de grans actors de l’època, avui encara en actiu“, diu De la Torre. A l’Escola, va seguir la Companyia Adrià Gual. Va crear també el Festival de Teatre de Sitges i ha dirigit textos clàssics i moderns importantíssims. “Però no és recordat com es mereix, ja no se’n parla. És injust. Va morir l’any 2009 i, en aquest 10è aniversari, li volem retre homenatge. És el moment de parlar-ne!”

L’Albert remarca que “amb Espriu tampoc s’ha fet justícia”, i uneix els dos noms. Presenten Primera història d’Ester: “Ens hagués agradat fer la Ronda de Mort a Sinera, però no hi cabia en aquest escenari!” Ha anat a buscar, però, una companyia encara poc coneguda, la Vuitè 4art, afegint una veterana, alumna i actriu de Salvat: Carme Sansa. És una versió nova de la que s’albiren sorpreses perquè pretén ser “tot un homenatge.” Xavier Tarragüel, que ha dirigit l’espectacle, explica que :”Quan ens va trucar l’Albert vam tenir una gran alegria, per`ben aviat vam tremolar de por. Ens va sorprendre molt, però estem enamorats de l’Espriu i vam dir: endavant!” Carme Sansa no té tanta por “perquè ja em conec el text!. Però estic molt contenta de poder participar a aquest homenatge a l’Espriu i a en Salvat. Ja tenim ganes d’omplir el teatre!”

L’equip:  Ajudants de direcció: Anna Domenich i Inma Rodríguez. Vestuari: Montse Miralles. Banda sonora: Bárbara Granados. Il·luminació: Quim Otero. Intèrprets: Carme Sansa, Emmanuel Velasco, Inma Rodríguez, Cristian Casado, Fran Rico, Anna Baladia, Nicoletta Roncalli, Anna Domenich, Sílvia Alòs, Elisabeth Latorre, Míriam Juárez, Juana Alcántara i Mònica Jiménez.

Albert de la Torre encara afegeix  que “Salvat ho guardava tot, i quan dic tot, vull dir tot. La seva família ens ha cedit alguns objectes de Iago Pericot i Fabià Puigserver, per a l’escenografia. I també posarem fotos antigues de les anteriors produccions de l’obra, i altres records d’en Salvat.”
——————————————————————–

CHINABUM
Cia Aura al Pou i Paula Ribó.
Espectacle amb producció d’Amici Miei Produccions i residència artística al Teatre la Gleva.
Del 20 de febrer al 3 de març.

La companyia al Aura al pou està formada per quatre dones, “quatre vides, quatre conflictes de lluitadores que lluiten per coses que no estan a les seves mans”, diuen. L’espectacle, que s’està treballant en Residencia, “l’hem escrit nosaltres i parla de la nostra generació i de com ens enfrontem al món, amb la idea de riure de nosaltres mateixes.” L’obra engega quan tres noies queden tancades al lavabo d’un restaurant xinès. Dins el petit espai i la impossibilitat de sortir, comencen les seves curioses converses.
——————————————————————–

ESTIGMES, DE CONCHA MILLA
Amb direcció de Concha Milla i Francesc Cuéllar
Espectacle amb producció d’Amici Miei. Produccions i residència artística al Teatre la Gleva
Del 6 al 17 de març

Segon espectacle en residència a La Gleva. La seva autora, codirectora i també intèrpret, Concha Milla, explica que “Vam començar amb la idea d’una narrativa i va acabar sent un projecte unipersonal. Es parla de com et cataloga la societat quan vols ser mare i no pots, com et posen un estigma… L’obra és una vomitada meva perquè jo mateixa vaig viure aquest procés. No podia ser mare, vaig passar per una operació fallida en la que vaig estar a punt de morir. Necessitava parlar-ne, també de quan et diuen allò de ‘se’t passarà ‘arròs‘, encara que triïs lliurement.”Un projecte personal on l’autora vol explicar el seu camí per ser mare biològica. La Concha ha dit que, de moment, ha estat un camí fallit.
——————————————————————–

DOLÇ
De Roger Peña
Del 20 al 31 de març

Roger Peña explica que “Vaig escriure Dolç fa un any i mig, perquè m’inquietava i volia parlar de la dona i de l’emigració.” És la història d’un emigrant que s’escapa d’un CIE i veiem la seva dura experiència fins l’arribada a Barcelona. Aquí passa tres anys donant tombs sense papers, ja que no l’agafen enlloc precisament perquè no té papers. I no té papers perquè no treballa! Aprofitant una batuda al Raval, es cola a un pis on viuen dues dones, lesbianes, que reaccionen diferent de tothom. Les demana que l’amaguin perquè el busquen i sorgeixen problemes inesperats de desig i gelosia. “Parla del conflicte existencial, social i polític, de la diferència de com ens comportem en una manifestació i de com canvien les coses quan se’t fica l’actualitat dins de casa…”
——————————————————————–

LES REPOSICIONS:

ASÍ EMPEZÓ LA GUERRA
De Laia Alberch
Espectacle amb producció d’Amici Miei Produccions i residència artística al Teatre la Gleva.
Del 3 al 14 d’Abril

Aquest espectacle, que ja es va estrenar la passada temporada, torna amb “versió gran.” L’acció se situa en un quadrilàter de boxa. A partir de la idea de conflicte personal, es representen moments quotidians i accions íntimes que ens fan plantejar temes com la religió, l’educació, la família, la boda… Alberch interpreta diferents papers. La companyia presenta el ring com un espai d’alliberament, on dir prou, un lloc on ser escoltats i purgar els nostres conflictes existencials.

 

IT’S ALL ABOUT THE HAIRSTYLE
De Marina Prados i Paula Knupling
Espectacle amb producció d’Amici Miei Produccions i residència artística al Teatre la Gleva.  Del 25 d’abril al 5 de maig

Reposició d’aquest exitós i interessant espectacle que explica la història que va viure la pròpia Marina Prados, una vilanovina que viu a Alemanya i que va venir a Barcelona per Sant Jordi del 2018. Aquell matí, a Barcelona s’aixeca amb una pintada a la Plaça de la Virreina, Gràcia. Un grafit on apareix Puigdemont, Merkel i Rajoy. La Marina passa una nit a comissaria com a possible culpable material. Per falta d’evidències la deixen lliure fins la pròxima citació. Ella nega haver fet aquest grafitt. Però qui té una evidència més sòlida? Ningú. Té límits d’expressió l’art? L’art urbà és vandalisme? I per què aquesta notícia ha estat tapada pels grans mitjans de comunicació? Hi ha acusacions que no es poden dir en veu alta ? Qui ha fet què?   La Marina Prados, juntament amb la seva parella, Paula Knüpling, decideixen explicar la seva versió dels fets i escriure la seva experiència personal abans de marxar a Berlín, vista a través de la càmera de l’Adrià Botella i l’Oriol Guanyabens. Amb les seves imatges reconstrueixen la historia i editen el seu primer documental junts, donant a conèixer al públic nous indicis, i proves que condueixen a conclusions compromeses per a l’Estat. No us ho perdeu!
——————————————————————–

OMPLINT EL BUIT
De Lara Diez
Del 8 al 19 de maig

Dos personatges femenins apareixen a l’escenari i decideixen experimentar i investigar com s’omple l’espai i temps buit que els ha tocat viure. Quan entra el públic se li demana que ompli dos papers. En el primer es pregunta Què recordes?” i en el segon “Amb què t’agrada omplir el buit?”. L’obra comença amb dos personatges femenins que intenten descobrir i pensar (amb la interacció del públic) què hi havia abans, què s’ha de fer i què passarà després en aquell espai temps que estan ocupant. La parella tracta d’analitzar què fem amb el nostre temps i espai descontextualitzant-ho tot fins al ridícul i l’exageració. Practiquen el record, les normes, la repetició, menjar, el sexe, enfadar-se, celebrar, somiar, criticar i parlar fins que els hi arriba el moment.
——————————————————————–

NADIE LLEVA LAZOS POR ELLOS
Pedro Cánovas amb direcció de Pep Molina.
29 i 30 de maig

Albert de la Torre explica que “vam conèixer a Pedro Cánovas fent Wilde. No sabíem que vivia al barri. Un dia ens vam trobar, el vam reconèixer, ens va explicar que era un jubilat de Farmàcia que, quan es va jubilar, es va apuntar a l’Escola Nancy Truñon per aprendre teatre.” Les seves idees el van portar a les presons i, amb l’ajut del pare Manel va muntar una obra allà dintre.  Després de l’experiència, Cánovas considera que “no es parla dels presos normals. A dins hi ha de tot. Vaig anar a un curset de desintoxicació perquè allà trobes totes les drogues i en abundància si les pots pagar. Som tan civilitzats que separem les escombraries però no els presoners. Hi ha més de 150 interns amb discapacitat intel·lectual!” A partir d’això va voler fer un petit muntatge de coses que recordaven “i van sortir coses increïbles. Vaig pensar que era important que es veiés a fora i ho estem muntant amb la direcció de Pep Molina.” Explica que “des de que van entrar presos coneguts s’ha començat a parlar de les presons preventives, un tema molt injust del que no es parlava mai. Cal que se sàpiga tot!” Una producció a mig camí entre el docudrama, el testimonial i la conferència. L’inici d’un viatge que neix dels presidiaris i la seva experiència teatral.
——————————————————————–

RECONDITA HARMONIA [PODER ABSOLUT 2.0]
De Roger Peña amb Anna Ycobalzeta i Mario Gas
Del 6 al 30 de juny

 Roger Peña torna també amb un espectacle ja estrenat i colpidor. Parla d’un prestigiós polític que aspira a la presidència del seu país. Tot està al seu favor. Tot menys algun drap brut, encara per rentar. Una jove i ambiciosa membre del partit l’ajudarà en aquesta missió. Però en política res és gratuït, res sol ser el que sembla. Un trepidant thriller polític que es submergeix en el món de la corrupció, desemmascarant la realitat de la vida pública. Una relació de poder entre la casta i la “nova casta”, en un temps en què “encara no es va plantejar el tema del masclisme”, diu l’autor.
——————————————————————–.

EL MEU AVI NO VA ANAR A CUBA
De Marc Artigau, amb direcció de Joan Maria Segura Bernadas
Espectacle amb producció d’Amici Miei Produccions i residència artística al Teatre la Gleva
Del 17 de juliol al 4 d’agost

“La  idea neix a una platja, a l’estiu, amb un concert d’havaneres de fons… Em vaig adonar que tenia a veure amb la felicitat. I que podríem fer alguna cosa així al teatre!“,  diu Júlia Simó. Van anar a trobar en Marc Artigau i a Joan M. Segura Bernadas i s’està gestant! “Volíem portar el mar a La Gleva i la Gleva l mar!” Encara falta molt per a l’estrena però de moment hi ha dos avals de qualitat.

Les havaneres formen part del nostre patrimoni cultural. I tenen el seu origen durant el segle XIX a Cuba. És la barreja del ritme modificat (el contrapunt) amb les aportacions de la música africana pels músics cubans. Arriba a la Península de la mà de la sarsuela a Catalunya hi ha hagut sempre una tradició popular de colles que cantaven havaneres.

“D’aquestes colles volem parlar, d’aquest ritual d’estiu que forma part dels escenaris catalans a la vora de la platja, de la tradició d’aquest cant que neix de la suma de molts cants, d’esclaus i esclavistes (un cant Cubà de l’època deia: Soy un pobre negro que trabaja con afán, quien fuera negro, aunque fuera catalán). I dibuixar una mirada divertida sobre els nostres referents. Només podem riure d’allò que estimem. Només podem reinterpretar allò que hem vist i sentit tantes vegades, allò que ja forma part del nostre paisatge.” A El meu avi (no) va anar a Cuba volem recuperar la comunió que es viu en un concert, la comunió que s’estableix en un recital d’havaneres i que ens servirà com a punt de partida per començar l’espectacle.”

 

ELS FILÒSOFS DE LA GLEVA
Després de diverses experiències dutes a terme en els últims mesos al voltant de la filosofia i el filosofar, s’ha constituït l’associació Filòsofs de la Gleva, que aplega docents de la filosofia en actiu i jubilats, persones atretes per la matèria, la gestió cultural i l’amor i la convicció de la necessitat de la presència de la filosofia a la nostra societat. Són gent amb vocació de debat que organitzen sessios per parlar, pensar, dir i filosofar, al votant d’un cafè. “Normalment els filòsofs som gent que no tenim glamur, però ara podem dir que tenim un espai i que, per tant, podem convidar gent diferent perquè exposi els seus pensaments i discutir-ho tots plegats.” Diu que aprofiten el centenari de Marx per parlar d’unes coses, els pensaments orientals i occidentals per parlar d’unes altres, l’expressionisme alemany, Ismene o Epicur,,,  “o també per parlar d’una obra teatral o de projeccions. Hem d’anar trobant la manera de pensar, exposar i passar-ho bé!” Els  Cafès Filosòfics estaran animats i coordinats per Núria Boix, i la primera temàtica que s’ha abordat és Realitat i aparença.

I ja ho tenim! Un cop acabada la roda de premsa, ens van convidar a dinar. Això no se sol explicar, però em ve de gust dir-ho perquè, dins la mateixa filosofia que ho impregnava tot, el dinar ens el va cuinar personalment l’Albert de la Torre. Era boníssim. Moltes gràcies per tot!

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here