Després del pas la temporada 2008-2009 de Concha Velasco, Carmen Machi, Marisa Paredes, Verónica Forqué, Maribel Verdú i Aitana Sánchez-Gijón, la cartellera barcelonina obre el nou curs amb desembarcament massiu de produccions de la capital i protagonisme masculí. Cinc dels principals teatres privats aixequen el teló abonats al pont aeri: Romea (Urtain), Poliorama (Dos menos), Borràs (Cosmética del enemigo), Goya (Noviembre) i Condal (La montaña rusa). Un debut, doncs, amb golejada de Madrid, quan fa any i mig una trentena de professionals de l’escena madrilenya es queixaven en un manifest de les dificultats per exercir el seu ofici a Barcelona.

«Ha estat una absoluta casualitat», subratlla Daniel Martínez, president d’Adetca i del grup Focus, que gestiona el Romea, el Goya, el Condal i La Villarroel. «Passa que al setembre, a causa de les vacances, se solen programar obres que ja estan en funcionament amb la finalitat de donar temps per preparar les de producció pròpia».

MÀ A MÀ
Dos monstres de la interpretació, Héctor Alterio i Pepe Sacristán, inauguraran dimecres la programació del Poliorama amb Dos menos, obra del jove dramaturg francès Samuel Benchetrit que aborda amb humor la trobada en una sala d’hospital entre dos malalts terminals. Una mirada lúcida, amable i divertida sobre dues persones grans que s’enfronten a l’epíleg de les seves vides. Ja han portat a l’escenari 300 representacions, entre Bue­nos Aires i Espanya, i han rebut l’aplaudiment unànime tant del públic com de la crítica, i no se’n cansen.
«Afrontem cada funció com si fos l’estrena; sortim a l’escenari a jugar a ser el que no som i intentar que els espectadors s’ho creguin», addueixen tots dos, per primera vegada junts sobre les taules. «És una obra per moments emocionant i summament entretinguda», destaca l’octogenari actor argentí. Per Sacristán, la peça té a més la virtut de proposar «amb gran sensibilitat camins d’emocions difícils de preveure per l’originalitat de la proposta». Són els camins de dos pobres diables cap a la seva cita amb la parca. «És la mort amb un humor no transgressor, sense ofendre, amb el somriure d’acceptar una realitat que ens toca a tots abans o després, però sense intel·ligents disquisicions filosòfiques», afegeix l’actor madrileny. El muntatge, dirigit per Óscar Martínez, seguirà a la sala de la Rambla fins al dia 20 de setembre.

El Romea recorre per obrir la temporada, dijous, al ganxo d’Urtain. Un cop directe a l’estómac de la companyia Animalario, acaparadora de premis Max. Amb text de Juan Cavestany i la direcció d’Andrés Lima, el muntatge radiografia l’ascens i la caiguda del mític boxejador (que interpreta Roberto Álamo) a la vegada que posa contra les cordes el país que el va portar al suïcidi. «Va ser utilitzat com un símbol, com una marca. La del toro, l’Espanya amb dos collons. L’Espanya de raça que agradava tant a Franco. Necessitaven un símbol que sortís de la pobresa i de la falta de cultura a base d’hòsties. I el van trobar», explica Lima.

Un altre duet –José Pedro Carrión i Jesús Castejón– protagonitzen la inauguració del Teatre Borràs, dijous que ve, amb Cosmética del enemigo, adaptació teatral de la novel·la d’Amélie Nothomb. Els dirigeix José Luis Sáiz, que defineix el muntatge com «un viatge interior a l’infern; a aquets lloc que habita en tots nosaltres però al qual no volem anar mai». Segons el seu parer, l’autora combina «ironia, humor i mala hòstia» per indagar en la consciència –«no el jo aparent sinó l’interior»–. Allà on s’entaula la batalla entre el bé i el mal.

PÚBLIC EN ESCENA
L’escenari recrea la sala d’un aeroport –també hi ha butaques per als espectadors–, on un executiu (Carrión) espera la sortida del seu vol endarrerit. Un inesperat interlocutor (Castejón) es convertirà en l’abominable encarnació de tots el seu fantasmes. «Vivim uns temps en què ho maquillem tot», afirma Castejón. «Les tragèdies més grans formen part del que és quotidià i estem creant una cosmètica d’una cosa tremenda: les injustícies».

El Teatre Goya estrena temporada el dia 10 de setembre amb l’obra Noviembre, una sàtira sobre el poder de David Mamet, que ens trasllada a un fictici Despatx Oval per portar al despropòsit el suposat líder de la humanitat. Sota la direcció de José Pascual, Santiago Ramos es fica a lapell d’un president dels Estats Units –no es diu si republicà o demòcrata–, capaç dels disbarats més absurds per sortir reelegit. «Es tracta d’una de les comèdies més desenfadades i agressives dels últims temps; un homenatge a la incorrecció política que tira per terra qualsevol indici de sentit comú just on pensem que haurien de regir les virtuts que garanteixen el bé de tothom», explica el director. Ana Labordeta, Cipriano Lodosa, Jesús Alcaide i Rodrigo Pisón completen el repartiment d’aquest muntatge, que estarà en cartell fins a mitjans d’octubre.

L’eterna prestància d’Arturo Fernández –ja té 80 anys! però fa convincents els seus embolics juvenils en la ficció– torna a despuntar al Paral·lel per a la rentrée del Condal. El galant asturià habitarà des del dia 15 de setembre a la casa de Joan Pera, que ja està macerant la seva nova obra. Molt ben acompanyat per Carmen del Valle, encarna a La montaña rusa un empresari d’èxit arrossegat a un tobogan de peripècies per la guapa de torn.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here