Montserrat Caballé a la celebració del debut dels seus 50 anys al Liceu

Impacta despertar-se al matí i sentir per la ràdio el currículum de Montserrat Caballé. Malauradament no se so fer tan extensiu si no és per una mala notícia. I efectivament, aquesta matinada la gran veu, la diva catalana que ha enlluernat al món, ha mort a l’Hospital de Sant Pau on estava ingressada des de meitats de setembre. La Cerimònia de Comiat tindrà lloc dilluns al migdia.

Però sobretot ha mort una gran persona, perquè Montserrat Caballé era una propera, sempre somrient, amb sentit de l’humor, amable i meravellosa, que va enamorar a tots els profans de l’òpera cantant amb el ròcker Freddy Mercury el tema Barcelona, que no només va posar el nom de la nostra ciutat al món. Amb aquesta unió va passar a ser per sempre la Prima Donna estimada de tothom.

Montserrat Caballé i Folch (Barcelona, 12 d’abril de 1933 – 6 d’octubre de 2018) va néixer al carrer d’Igualada, número 20, del barri de Gràcia de Barcelona el 12 d’abril de 1938. Els seus pares, Carles Caballé i Anna Folch, procedents de famílies de classe mitjana que els avatars de la Guerra Civil espanyola havien deixat molt empobrides. Montserrat va entrar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona per estudiar solfeig, piano i cant. Pere Vallribera, director del Conservatori, li va semblar que hi havia motius suficients en el seu interès i en la qualitat de la seva veu per tal de fomentar la seva educació amb una beca.

La salut del seu pare era delicada i es traslladen a viure un temps a la Floresta. Durant aquest període la Montserrat ha d’abandonar les classes i s’ha de fer càrrec del seu germà Carles. El 1945 retornen a un pis modest de les Corts. Però malgrat les penúries, a final de setembre del 1949, Caballé va començar els seus estudis preliminars de veu. Una nova malaltia del seu pare, va fer decidir que Montserrat, a banda dels estudis, es posaria a treballar en una fàbrica durant el dia i aniria a classe al Liceu al vespre. Montserrat va haver de deixar els estudis per fer més hores i poder pagar una intervenció quirúrgica del seu pare.

Fou en aquella època, fruit d’una desesperació extrema, que es decidiren a demanar ajuda a Joan Antoni Bertrand, hereu d’una família industrial tèxtil, mecenes i un dels propietaris del Liceu. Bertrand va organitzar una audició en què Montserrat, que ja tenia disset anys, va ser convidada a cantar davant mitja dotzena de persones, entre les quals hi havia Josep Antoni i la seva germana Mercè. La resta, seleccionades pels Bertrand entre el seu amplíssim cercle d’amistats melòmanes, incloïa Max Lorenz (el famós heldentenor wagnerià que cantava sovint al Liceu), Julius Katchen (el reconegut pianista estatunidenc, que actuava sovint al Palau de la Música de Barcelona i que, en aquestes ocasions era, invariablement, hoste dels Bertrand) i Alícia de Larrocha.

El resultat immediat del patrocini dels Bertrand li va permetre de tornar al Conservatori del Liceu, a temps de començar l’any acadèmic 1950-1951, i als seus estudis de cant. Fou justament allà on va conèixer les tres persones que van influir de manera més profunda en la seva formació musical: Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi. Amb un entusiasme renovat, va fer grans progressos en poc temps, esforçant-se a passar dos cursos cada any. Entre les seves condeixebles d’aquests anys d’estudi hi havia la també soprano Mirna Lacambra, amb la qual va construir una sòlida amistat que va persistir.

El primer èxit internacional de Caballé fou l’any 1965 quan va substituir la indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seva representació causà sensació i la féu famosa al món de l’òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. El mateix any debutà al Glyndebourne Festival i al Metropolitan Opera com a Marguerite en el Faust de Gounod. El 1972 debutà a La Scala amb Norma de Bellini i també representà la Violetta de La Traviata a la Royal Opera House-Convent Garden de Londres.

Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l’òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. És menys admirada pels seus instints dramàtics i per la seva destresa interpretativa que per la seva tècnica superba, matisació vocal i els seus exquisits pianissimos.

Va ser una de les deu primeres dones que van demanar l’any 2000 l’ingrés al Cercle del Liceu. Des que es retirà de l’escenari, Caballé s’ha dedicat a diverses activitats benèfiques. Ha estat Ambaixadora de Bona Voluntat per la UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona. El 2010 va participar, junt amb la seva filla Montserrat Martí, en el disc de La Marató de TV3 amb una versió en català de You’ll be in my heart de Phil Collins titulada Seràs en el Meu Cor.

PREMIS I RECONEIXEMENTS
Entre els molts premis musicals rebuts cal destacar la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu en 1996, el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música clàssica rebut el 1968 per la seva interpretació en l’àlbum Rossini: Rarities. El 1982 fou guardonada amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i el 1991 amb el Premi Príncep d’Astúries de les Arts juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.

L’any 2003 fou guardonada amb el Premi Nacional de Música, que concedeix la Generalitat de Catalunya, pel seu retorn al Gran Teatre del Liceu amb l’òpera Enric VIII, de Camille Saint-Säens. El juliol de 2008 fou investida doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, alhora que es definia com a espanyola i bilingüe.

El 4 de desembre de 2009 va ser distingida amb la Gran Creu de Cavaller de l’Ordre al Mèrit de la República Italiana (Cavaliere di Gran Croce OMRI) pel president de l’estat. El 8 de febrer de 2011 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona. El 18 de novembre 2013 va rebre la Medalla de les Arts de la Comunitat de Madrid.

Montserrat Caballé ha estat i continuarà sent una icona de la cultura catalana i probablement una de les millors Ambaixadores del nostre país. Indubtablement ha estat una de les més grans sopranos d’òpera de la segona meitat del segle XX, amb molta anomenada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here