Quantes vegades hem llegit (sobretot a les xarxes socials) que un determinat muntatge era ‘teatre necessari’? Què determina que una obra ho sigui o no?

Un debat que donaria per molts articles i que aquí mirem de recollir agafant aquells espectacles que ens carreguen de raons i de motius i que ens interpel·len com a espectadors, d’estils diferents i representats en teatres diversos.

Un avís per a navegants: no hi són tots els que voldríem, però els que hi apareixen ho són i amb raó.

 

Maremar  – Teatre Poliorama i gira

Maremar, el nou muntatge de la companyia Dagoll Dagom, s’ha atrevit a portar a l’escenari el drama dels refugiats que perden la vida al Mediterrani barrejant Pèricles, de William Shakespeare, i la inspiració musical de Lluís Llach. Amb un repartiment liderat per Roger Casamajor, Elena Tarrats i Mercè Martínez, que completen Anna Castells, Cisco Cruz, Marc Pujol, Aina Sánchez, Marc Soler i Marc Vilajuana, podem dir que Maremar ha esdevingut un nou clàssic que no té res a envejar al que va suposar el fenomen Mar i Cel la primera vegada que es va estrenar.

Es podrà veure al Teatre Poliorama fins al 13 de gener i després farà gira per diferents poblacions com Tarragona, Reus, València, Tortosa, Badalona, Lleida, Palma o Sant Cugat.

És necessari perquè…  posa damunt l’escenari la vida de les persones refugiades amb un relat cru que vol deixar espai a l’esperança.

 

Federico García – Teatre Romea

Música, dansa, documental, projeccions… el creador Pep Tosar explora la dimensió humana del poeta Federico García Lorca a través d’aquest espectacle que, impregnat del duende lorquià, integra les diferents dimensions d’un mateix món. L’espectacle descobreix universos desconeguts de Federico García Lorca i ofereix una guia formidable per entendre millor el poeta que va cantar a la vida i a la mort amb la mateixa intensitat. El resultat són 90 minuts de poesia visual que remou les entranyes i que ens connecta amb el seu llegat poètic.

Farà estada al Teatre Romea del 23 de gener al 3 de març.

És necessari perquè… recupera la figura del poeta de Granada amb material inèdit reivindicant-ne la figura i el seu temps.

 

A.K.A. (Also Known As) – Teatre Lliure, La Villarroel i gira

Va ser, per a grata sorpresa de tothom, la gran vencedora dels Premis Butaca (millor Petit Format, Text, Direcció i Actor Protagonista). Una petita gran obra que va néixer a la Sala Flyhard i que ha anat agafant volada, fins a fer el salt al Teatre Lliure i a La Villarroel.

Aquesta comèdia sobre la identitat individual i social, i les seves fronteres líquides, de l’autor d’origen argentí Daniel J. Meyer i dirigida per Montse Rodríguez Clusella, ha fet portat al teatre més adolescents que mai. Què té aquest monòleg, interpretat per Albert Salazar?

Un ritme trepidant, llenguatge actual i veritat, molta veritat, serien alguns dels elements, però no tots.

Es podrà veurè al Teatre Lliure fins al 30 de desembre i a La Villarroel de l’1 al 31 de març.

És necessari perquè… aposta per donar veu als més joves sense trampes ni paternalismes.

 

AÜC, el so de les esquerdes – Teatre Lliure

Aquest és un espectacle que expressa de forma corporal, emocional i racional les diferents violències sexuals. Espectáculo que enfrenta el reto de expresar la experiencia corporal, emocional y racional de las violencias sexuales mediante la fusión de distintos lenguajes. Carla Rovira i Les Impuxibles uneixen forces per crear un viatge entre la realitat que viuen les dones que han patit violència i el seu imaginar poètic.

Es representarà del 23 de gener al 3 de febrer al Teatre Lliure.

És necessari perquè… posen damunt l’escenari i sense embuts els estralls de la violència sexual contra els dones, amb totes les seves conseqüències.

 

Rastres_Argelers – El Maldà

Aquests rastres són un viatge en la memòria. La memòria dels refugiats de la Guerra Civil que en el camí de l’exili van ser tancats als camps de concentració francesos, uns camps on hi va regnar una barbàrie extrema de la qual l’Estat francès i el govern franquista van ser còmplices absoluts.

Avui en dia, la platja d’Argelers és una meca turística del sud de França. A l’estiu, no hi ha ni un pam de sorra que no estigui ocupat per tovalloles i banyistes prenent el sol. Aina Huguet lidera un ambiciós projecte que es basa en el testimoni de moltes persones que van passar pels camps de concentració del Rosselló, per agafar-ne la veu i dur-la a escena. El resultat us colpirà.

Es podrà veure al Maldà del 16 de gener al 3 de febrer.

És necessari perquè… recupera la duresa de l’exili en un exercici d’honestedat i de documentació molt acurat.

 

La Semilla – La Puntual

Què passaria si fóssim una llavor plantada i no ens reguen? I si ens reguen massa? Què passa si amb amor ens reguen just el que és necessari?

Aquest és el punt de partida que utilitza la companyia de titelles andalusa La Canela per aixecar un muntatge que parla de la importància de créixer amb afecte, respectant els nostres temps vitals, gaudint de l’educació que rebem, com a aliment fonamental pel nostre sa desenvolupament.

Aquest espectacle arriba a La Puntual del 25 al 27 de gener.

És necessari perquè… dona importància a l’afecte i l’educació en els més petits dins d’una obra precisa i universal.

 

Et vindré a tapar – Badabadoc Teatre

Aquesta obra, de la companyia )e( Espai en construcció i dirigida per Roger Ribó, mostra la història de la Maria (Montse Bernad), la Nuri (Maite Bassa) i la Lluïsa (Blanca Solé) que decideixen sortir a la recerca d’en Joan, marit de la primera, que no ha tornat de la guerra. Així doncs, entrem en el viatge que fan aquestes tres amigues a la desesperada, intentant sobreviure en un ambient de postguerra claustrofòbic i incert; en un trajecte cap a la descoberta d’una realitat per la qual encara no estan preparades. Et vindré a tapar està inspirada en una historia real i basada en els casos dels milers d’homes desapareguts durant la guerra civil, així com en l’espera de les seves famílies durant més de 60 anys per tal d’obtenir informació sobre el lloc on estan enterrats.

Es veurà a la Badabadoc Teatre del 7 al 17 de febrer.

És necessari perquè… amb un llenguatge genuí i original recupera una part del nostre passat que s’ha explicat molt poc: la vida de les dones just després de la guerra civil.

Genèric saT! 18-19

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here